Es mostren 594814 resultats

atribuir

atribuir

    verb transitiu
  1. [considerar com la causa] atribuir. Van atribuir el retard a la pluja, atribuyeron el retraso a la lluvia.
  2. [culpar] atribuir, achacar, imputar. M'atribueixen un delicte que no he comès, me achacan un delito que no he cometido.
  3. [donar] atribuir, asignar. Fou atribuïda una part del pressupost al nou departament, se atribuyó una parte del presupuesto al nuevo departamento.
    4. verb pronominal
  4. [funcions, jurisdicció, poder] atribuirse, arrogarse.

atribuir

verb transitiu considerar com la causa atribuir Van atribuir el retard a la pluja , atribuyeron el retraso a la lluvia culpar atribuir , achacar , imputar M'atribueixen un delicte que no he comès , me achacan un delito que no he cometido donar atribuir , asignar Fou atribuïda una part del pressupost al nou departament , se atribuyó una parte del presupuesto al nuevo departamento verb pronominal funcions, jurisdicció, poder atribuirse , arrogarse
Diccionari Català Italià

atribuir

atribuir

verb transitiu [considerar com la causa] attribuire, ascrivere. || [culpar] imputare, attribuire. || [donar] attribuire, distribuire, aggiudicare, assegnare.

verb pronominal [funcions, jurisdicció, poder] attribuirsi, arrogarsi.

atribuir

verb transitiu considerar com la causa attribuire, ascrivere || culpar imputare, attribuire || donar attribuire, distribuire, aggiudicare, assegnare verb pronominal funcions, jurisdicció, poder attribuirsi, arrogarsi
DIDAC Diccionari escolar

atribuir

atribuir

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Quan atribuïm una cosa a algú o a alguna cosa volem dir que n'és la causa. Els incendis dels boscos sovint s'atribueixen a piròmans.
  2. Considerar que alguna cosa és d'algú. Quan t'atribueixen unes paraules és que creuen que realment les has dites.

atribuir

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Quan atribuïm una cosa a algú o a alguna cosa volem dir que n'és la causa Els incendis dels boscos sovint s'atribueixen a piròmans Considerar que alguna cosa és d'algú Quan t'atribueixen unes paraules és que creuen que realment les has dites
Diccionari Català Alemany

atribuir

atribuir

    verb transitiu
  1. zuschreiben.
  2. unterstellen.
  3. zuteilen, zuweisen.
  4. especialment lingüística attribuieren.
  5. aquesta obra és atribuïda a Dalí dieses Werk wird Dalí zugeschrieben.
  6. van atribuir el retard a la vaga sie schoben die Verspätung auf den Streik.
  7. m'atribueixen accions que no he fet mai man unterstellt mir Handlungen, die ich nie getan habe.
    8. verb reflexiu
  8. atribuir-se un dret sich ein Recht anmaßen.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

atribuir

verb transitiu zuschreiben unterstellen zuteilen, zuweisen especialment lingüística attribuieren aquesta obra és atribuïda a Dalí dieses Werk wird Dalí zugeschrieben van atribuir el retard a la vaga sie schoben die Verspätung auf den Streik m'atribueixen accions que no he fet mai man unterstellt mir Handlungen, die ich nie getan habe verb reflexiu atribuir-se un dret sich ein Recht anmaßen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

atribuir

atribuir

Pronúncia: ətɾiβuí
    verb transitiu
  1. [considerar com la causa] attribuer.
    • [culpar] attribuer.
  2. [donar] attribuer.
    3. verb pronominal
  3. [funcions, jurisdicció, poder] s'attribuer, s'arroger, s'approprier.

atribuir

verb transitiu considerar com la causa attribuer • culpar attribuer donar attribuer verb pronominal funcions, jurisdicció, poder s'attribuer , s'arroger , s'approprier
Diccionari de sinònims Franquesa

atribuït

atribuït

devolut, atribuït a algú en virtut d'un dret que el fa passar d'un altre a ell.


© Manuel Franquesa

atribuït

devolut , atribuït a algú en virtut d'un dret que el fa passar d'un altre a ell © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

atribulación

atribulación

femení poc freqüent pena tribulació
Diccionari Castellà Català

atribuladamente

atribuladamente

adverbi atriboladament
Diccionari Castellà Català

atribular

atribular

    verb transitiu
  1. atribolar, tribular.
    2. verb pronominal
  2. atribolar-se, tribular-se.

atribular

verb transitiu atribolar , tribular verb pronominal atribolar-se , tribular-se
Diccionari de sinònims Franquesa

atribut

atribut

→ qualitat → símbol En gram predicat → adjectiu © Manuel Franquesa