Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

atribució

<title type="display">atribució</title>

nom femení

Es fa una atribució quan s'atribueix una cosa a algú.
Les atribucions d'una persona són les coses que ha de fer, les responsabilitats que té. El president del govern té unes atribucions més importants que els seus ministres.

atribució

nom femení Es fa una atribució quan s'atribueix una cosa a algú Les atribucions d'una persona són les coses que ha de fer, les responsabilitats que té El president del govern té unes atribucions més importants que els seus ministres

■ atribució

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atribució</title>

Partició sil·làbica: a_tri_bu_ci_ó
Etimologia: del ll. attributio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

1. Acció d’atribuir.
2. Funció atribuïda a algú.
filosofia Acció de predicar una qualitat d’un objecte.

■ atribució

femení Acció d’atribuir Funció atribuïda a algú filosofia Acció de predicar una qualitat d’un objecte

atribució

<title type="display">atribució</title>

Pronúncia: ətɾiβusió

femení

[acció] attribution.
plural attributions, pouvoirs m. Això no entra en (està fora de) les seves atribucions, cela n'entre pas dans ses attributions.

atribució

femení acció attribution plural attributions , pouvoirs m Això no entra en està fora de les seves atribucions , cela n'entre pas dans ses attributions

atribucion

<title type="display">atribucion </title>

nòm f

Català:

atribucion

nòm f Hèt d’atribuïr o d’adjudicar un hèt o ua qualitat a ua persona o a ua causa Català atribució © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana