Es mostren 594815 resultats

atordidor -a

atordidor

adjectiu [que atordeix] aturdidor -ra.

atordidor -a

adjectiu que atordeix aturdidor -ra
Diccionari Català francès

atordiment

atordiment

Pronúncia: əturdimén
masculí étourdissement, commotion f, trouble, torpeur f.

atordiment

masculí étourdissement , commotion f , trouble , torpeur f
Diccionari Català Castellà

atordiment

atordiment

masculí aturdimiento, perturbación f, atontamiento.

atordiment

masculí aturdimiento , perturbación f , atontamiento
Diccionari Català Italià

atordiment

atordiment

masculí stordimento, sbalordimento, frastornamento, intronamento.

atordiment

masculí stordimento, sbalordimento, frastornamento, intronamento
Diccionari Català Alemany

atordiment

atordiment

    masculí
  1. Betäubung f.
  2. Verwirrung, Bestürzung f.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

atordiment

masculí Betäubung f Verwirrung, Bestürzung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

atordiment

atordiment

Pronúncia: əturdimén
    masculí
  1. stunned state, dazed condition.
  2. bewilderment, confusion.
  3. amazement.

atordiment

masculí stunned state , dazed condition bewilderment , confusion amazement
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atordiment

atordiment

Etimologia: de atordir
    masculí
  1. Acció d’atordir o d’atordir-se;
  2. l’efecte.

■ atordiment

masculí Acció d’atordir o d’atordir-se l’efecte
Traducció
Conjugador Català

atordir

atordir

    1. INFINITIU

    1. atordir

    2. GERUNDI

    1. atordint

    3. PARTICIPI

    1. atordit
    2. atordida
    3. atordits
    4. atordides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. atordeixo
      2. atordeixes
      3. atordeix
      4. atordim
      5. atordiu
      6. atordeixen

      2. IMPERFET

      1. atordia
      2. atordies
      3. atordia
      4. atordíem
      5. atordíeu
      6. atordien

      3. PASSAT

      1. atordí
      2. atordires
      3. atordí
      4. atordírem
      5. atordíreu
      6. atordiren

      4. FUTUR

      1. atordiré
      2. atordiràs
      3. atordirà
      4. atordirem
      5. atordireu
      6. atordiran

      5. CONDICIONAL

      1. atordiria
      2. atordiries
      3. atordiria
      4. atordiríem
      5. atordiríeu
      6. atordirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. atordeixi
      2. atordeixis
      3. atordeixi
      4. atordim
      5. atordiu
      6. atordeixin

      2. IMPERFET

      1. atordís
      2. atordissis
      3. atordís
      4. atordíssim
      5. atordíssiu
      6. atordissin

    6. IMPERATIU

    1. atordeix
    2. atordeixi
    3. atordim
    4. atordiu
    5. atordeixin

atordir

INFINITIU atordir GERUNDI atordint PARTICIPI atordit atordida atordits atordides INDICATIU PRESENT atordeixo atordeixes atordeix atordim atordiu atordeixen IMPERFET atordia atordies atordia atordíem atordíeu atordien PASSAT atordí atordires atordí atordírem atordíreu atordiren FUTUR atordiré atordiràs atordirà atordirem atordireu atordiran CONDICIONAL atordiria atordiries atordiria atordiríem atordiríeu atordirien SUBJUNTIU PRESENT atordeixi atordeixis atordeixi atordim atordiu atordeixin IMPERFET atordís atordissis atordís atordíssim atordíssiu atordissin IMPERATIU atordeix atordeixi atordim…
Diccionari Català Castellà

atordir

atordir

    verb transitiu
  1. [un cop, un soroll] aturdir, atontar.
  2. figuradament [fer perdre el cap] aturdir, confundir, desconcertar.

atordir

verb transitiu un cop, un soroll aturdir , atontar figuradament fer perdre el cap aturdir , confundir , desconcertar
Diccionari de sinònims Franquesa

atordir

atordir

  1. (≠ estordir)
    Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari.
    atarantar
    fer cloquejar el cap (a algú)
    atabalar (→)
    desesmar o fer perdre l'esma
    esbaltir (≠ abaltir)
    atracallar
    atribolar
  2. Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit.
    atorrollar
    fer perdre el cap (o la testa)
    fer perdre l'oremus
    destemptar, posar algú en un estat d'esperit de no saber cap a on decantar-se.
    fer perdre la carta de navegar
    desconcertar

© Manuel Franquesa

atordir

≠ estordir Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari atarantar fer cloquejar el cap a algú atabalar → desesmar o fer perdre l'esma esbaltir ≠ abaltir atracallar atribolar Fig Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit atorrollar fer perdre el cap o la testa fer perdre l'oremus destemptar , posar algú en un estat d'esperit de no saber cap a on decantar-se fer perdre la carta de navegar desconcertar © Manuel Franquesa