Es mostren 594814 resultats

-arro

-arro

Sufix, d’una forma preromana *-arru, amb valor augmentatiu. Ex.: homenarro, xicotarro.

-arro

Sufix, d’una forma preromana * -arru , amb valor augmentatiu Ex homenarro, xicotarro
Gran Diccionari de la llengua catalana

-às

-às

Sufix, del llatí -aceus, -a, de valor augmentatiu. Ex.: xicotàs (de xicot).

-às

Sufix, del llatí -aceus, -a , de valor augmentatiu Ex xicotàs de xicot
Gran Diccionari de la llengua catalana

-asa

-asa

bioquímica Sufix emprat en la nomenclatura sistemàtica per a designar els enzims.

-asa

bioquímica Sufix emprat en la nomenclatura sistemàtica per a designar els enzims
Gran Diccionari de la llengua catalana

-assa

-assa

  1. Sufix, del llatí -aceus, -a, de valor augmentatiu. Ex.: marassa (de mare).
  2. Sufix, del llatí -aceus, -a, que significa ‘matèria procedent de’, sovint usat amb un to despectiu. Ex.: colomassa, gallinassa, pinassa.

-assa

Sufix, del llatí -aceus, -a , de valor augmentatiu Ex marassa de mare Sufix, del llatí -aceus, -a , que significa ‘matèria procedent de’, sovint usat amb un to despectiu Ex colomassa, gallinassa, pinassa
Gran Diccionari de la llengua catalana

-astènia

-astènia

Forma sufixada del mot grec asthéneia, que significa ‘feblesa’. Ex.: neurastènia.

-astènia

Forma sufixada del mot grec asthéneia , que significa ‘feblesa’ Ex neurastènia
Gran Diccionari de la llengua catalana

-astènic | -astènica

-astènic

Forma sufixada del mot grec asthéneia, que significa ‘feblesa’. Ex.: psicoastènic.

-astènic | -astènica

Forma sufixada del mot grec asthéneia , que significa ‘feblesa’ Ex psicoastènic
Gran Diccionari de la llengua catalana

-astre | -astra

-astre

  1. Sufix, del llatí -aster, -a, de valor despectiu. Ex.: poetastre, metjastra, politicastre.
  2. Sufix, del llatí -aster, -a, que significa ‘parent per segones núpcies’. Ex.: germanastre, fillastra.

-astre | -astra

Sufix, del llatí -aster, -a , de valor despectiu Ex poetastre, metjastra, politicastre Sufix, del llatí -aster, -a , que significa ‘parent per segones núpcies’ Ex germanastre, fillastra
Gran Diccionari de la llengua catalana

-at1

-at

    Sufix, del llatí -atus, que significa:
  1. ‘jurisdicció, dignitat o càrrec de’. Ex.: bisbat, comtat, jutjat, deganat.
  2. ‘operació tècnica de’. Ex.: rentat, pentinat.
  3. ‘conjunt o gran quantitat de’. Ex.: dentat, veïnat.
  4. ‘contingut o capacitat de’. Ex.: grapat, manat, braçat.
  5. ‘acció intensa de’. Ex.: reixat, aiguat.


    6. Vegeu també:
    -at3
    -at2

-at1

Sufix, del llatí -atus , que significa ‘jurisdicció, dignitat o càrrec de’ Ex bisbat, comtat, jutjat, deganat ‘operació tècnica de’ Ex rentat, pentinat ‘conjunt o gran quantitat de’ Ex dentat, veïnat ‘contingut o capacitat de’ Ex grapat, manat, braçat ‘acció intensa de’ Ex reixat, aiguat Vegeu també -at 3 -at 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

-at2

-at

química Sufix savi formador de substantius de sals corresponents a àcids en -ic. Ex.: clorat, fosfat.


Vegeu també:
-at1
-at3

-at2

química Sufix savi formador de substantius de sals corresponents a àcids en -ic Ex clorat, fosfat Vegeu també -at 1 -at 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

-at3 | -ada

-at

Sufix, del llatí -atus, -a, que indica abundància. Ex.: entenimentat, pigat, enfeinat.


Vegeu també:
-at1
-at2

-at3 | -ada

Sufix, del llatí -atus, -a , que indica abundància Ex entenimentat, pigat, enfeinat Vegeu també -at 1 -at 2