Es mostren 594815 resultats

apedregador -a

apedregador

Pronúncia: əpəðɾəɣəðó
adjectiu i masculí i femení qui lapide, qui lance des pierres.

apedregador -a

adjectiu i masculí i femení qui lapide , qui lance des pierres
Diccionari Català Alemany

apedregar

apedregar

    verb transitiu
  1. steinigen.
    2. verb reflexiu
  2. l'oncle Joan s'ha apedregat de la bufeta Onkel Hans hat Blasensteine (bekommen).

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

apedregar

verb transitiu steinigen verb reflexiu l'oncle Joan s'ha apedregat de la bufeta Onkel Hans hat Blasensteine bekommen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

apedregar

apedregar

Tirar pedres contra algú o alguna cosa (≠ pedregar).
rocolar, fer malbé a pedrades. Per venjar-se, li van rocolar tots els vidres dels balcons.
lapidar o alapidar, matar a pedrades.


© Manuel Franquesa

apedregar

Tirar pedres contra algú o alguna cosa ≠ pedregar rocolar , fer malbé a pedrades Per venjar-se, li van rocolar tots els vidres dels balcons lapidar o alapidar , matar a pedrades © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

apedregar

apedregar

    verb transitiu
  1. [tirar pedres] apedrear.
    2. verb pronominal
  2. [del fetge, de la bufeta] formársele piedras (o cálculos) en.

apedregar

verb transitiu tirar pedres apedrear verb pronominal del fetge, de la bufeta formársele piedras o cálculos en
Conjugador Català

apedregar

apedregar

    1. INFINITIU

    1. apedregar

    2. GERUNDI

    1. apedregant

    3. PARTICIPI

    1. apedregat
    2. apedregada
    3. apedregats
    4. apedregades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. apedrego
      2. apedregues
      3. apedrega
      4. apedreguem
      5. apedregueu
      6. apedreguen

      2. IMPERFET

      1. apedregava
      2. apedregaves
      3. apedregava
      4. apedregàvem
      5. apedregàveu
      6. apedregaven

      3. PASSAT

      1. apedreguí
      2. apedregares
      3. apedregà
      4. apedregàrem
      5. apedregàreu
      6. apedregaren

      4. FUTUR

      1. apedregaré
      2. apedregaràs
      3. apedregarà
      4. apedregarem
      5. apedregareu
      6. apedregaran

      5. CONDICIONAL

      1. apedregaria
      2. apedregaries
      3. apedregaria
      4. apedregaríem
      5. apedregaríeu
      6. apedregarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. apedregui
      2. apedreguis
      3. apedregui
      4. apedreguem
      5. apedregueu
      6. apedreguin

      2. IMPERFET

      1. apedregués
      2. apedreguessis
      3. apedregués
      4. apedreguéssim
      5. apedreguéssiu
      6. apedreguessin

    6. IMPERATIU

    1. apedrega
    2. apedregui
    3. apedreguem
    4. apedregueu
    5. apedreguin

apedregar

INFINITIU apedregar GERUNDI apedregant PARTICIPI apedregat apedregada apedregats apedregades INDICATIU PRESENT apedrego apedregues apedrega apedreguem apedregueu apedreguen IMPERFET apedregava apedregaves apedregava apedregàvem apedregàveu apedregaven PASSAT apedreguí apedregares apedregà apedregàrem apedregàreu apedregaren FUTUR apedregaré apedregaràs apedregarà apedregarem apedregareu apedregaran CONDICIONAL apedregaria apedregaries apedregaria apedregaríem apedregaríeu apedregarien SUBJUNTIU PRESENT apedregui apedreguis apedregui apedreguem apedregueu apedreguin IMPERFET apedregués…
Diccionari Català Italià

apedregar

apedregar

verb transitiu [tirar pedres] gettare, tirare, scagliare, lapidare.

verb pronominal [del fetge, de la bufeta] venire i calcoli.

apedregar

verb transitiu tirar pedres gettare, tirare, scagliare, lapidare verb pronominal del fetge, de la bufeta venire i calcoli
Diccionari Català Anglès

apedregar

apedregar

Pronúncia: əpəðɾəɣá
    verb transitiu
  1. to stone, pelt with stones, throw stones at.
    2. verb pronominal
  2. apedregar-se algú del fetge to get stones in one’s liver.

apedregar

verb transitiu to stone , pelt with stones , throw stones at verb pronominal apedregar-se algú del fetge to get stones in one’s liver
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apedregar

apedregar

Etimologia: de pedra 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Tirar pedres (contra algú o contra alguna cosa).
  2. apedregar-se (algú) del fetge (o de la bufeta) Fer-se-li pedres o càlculs al fetge o a la bufeta.

■ apedregar

verb transitiu Tirar pedres contra algú o contra alguna cosa apedregar-se algú del fetge o de la bufeta Fer-se-li pedres o càlculs al fetge o a la bufeta
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

apedregar

apedregar

[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb Tirar pedres contra algú o alguna cosa. Si una persona apedrega un vidre, segurament el trencarà.

apedregar

Conjugació amb GU davant E, I verb Tirar pedres contra algú o alguna cosa Si una persona apedrega un vidre, segurament el trencarà
Diccionari Català francès

apedregar

apedregar

Pronúncia: əpəðɾəɣá
    verb transitiu
  1. [tirar pedres] jeter des pierres, lapider.
    2. verb pronominal
  2. medicina [del fetge] souffrir de coliques hépatiques.
    • [de la bufeta] souffrir de la gravelle.

apedregar

verb transitiu tirar pedres jeter des pierres , lapider verb pronominal medicina del fetge souffrir de coliques hépatiques • de la bufeta souffrir de la gravelle