Es mostren 594814 resultats

abraçament

abraçament

Pronúncia: əβɾəsəmén
    masculí
  1. embrassement, étreinte f, enlacement.
  2. [de la vida religiosa] adoption, choix m.

abraçament

abracar

abracar

Body
    v tr Hèr ua causa mès cuerta o mès braca.

    Català: abreujar, escurçar

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abracar

abraçar

abraçar

    verb transitiu
  1. umarmen.
  2. també figuradament umfassen.
  3. um-fangen, -schlingen, -klammern.
  4. [mit den Augen] überblicken.
  5. [Beruf] ergreifen.
  6. abraçar l'estat religiós in den geistlichen Stand eintreten.
  7. [Meinung, Partei] sich anschließen (dat).
  8. [Religion] annehmen.
    • sich bekennen (zu dat).
  9. verb reflexiu
  10. sich umarmen.
  11. sich klammern (a en ac).

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

abraçar

abraçar

abraçar

Body
    v tr
  1. Sarrar damb es braci entà mostrar amor o afeccion.
  2. Enrodar damb es braci. Sin.: embraçar.

  3. Català: 1. abraçar; 2. abraçar, cenyir, estrènyer

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abraçar

abraçar

abraçar

    verb transitiu
  1. [amb els braços] abrazar. Abraçar un infant, abrazar a un niño.
  2. abrazar, ceñir. La mar abraça l'illa, el mar abraza la isla.
  3. [acceptar] abrazar. Abraçà l'estat religiós, abrazó el estado religioso.
  4. [sostenir amb el braç] embrazar. Abraçava l'escut, embrazaba el escudo.
  5. [incloure] abarcar, abrazar. La medicina abraça la pediatria i la geriatria, la medicina abraza la pediatría y la geriatría.
  6. [amb la vista] abarcar, abrazar.
  7. qui molt abraça poc estreny figuradament i familiarment quien mucho abarca poco aprieta.
  8. verb pronominal
  9. abrazarse. En veure's, s'abraçaren, al verse se abrazaron.
  10. abrazarse, agarrarse. Abraçar-se al pal de la nau, abrazarse al palo de la nave.

abraçar

abraçar

abraçar

  1. Cenyir amb els braços.
    abraonar, abraçar amb força amb els braons.
    agafar d'un braçat
    tirar-se als braços (d'algú)
    tirar-se al coll (d'algú)
    saltar al coll (d'algú)
    estrènyer (algú) entre els seus braços
  2. Fig.
    cenyir
    circumdar
    circuir
    enrondar
    contenir, incloure alguna cosa en tota la seva extensió.
    comprendre. Aquest capítol comprèn (o abraça) la història dels segles XIV i XV.
    incloure
  3. veure.

© Manuel Franquesa

abraçar

abraçar

abraçar

Body
    1. INFINITIU

    2. abraçar
    1. GERUNDI

    2. abraçant
    1. PARTICIPI

    2. abraçat
    3. abraçada
    4. abraçats
    5. abraçades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. abraço
      3. abraces
      4. abraça
      5. abracem
      6. abraceu
      7. abracen
      1. IMPERFET

      2. abraçava
      3. abraçaves
      4. abraçava
      5. abraçàvem
      6. abraçàveu
      7. abraçaven
      1. PASSAT

      2. abrací
      3. abraçares
      4. abraçà
      5. abraçàrem
      6. abraçàreu
      7. abraçaren
      1. FUTUR

      2. abraçaré
      3. abraçaràs
      4. abraçarà
      5. abraçarem
      6. abraçareu
      7. abraçaran
      1. CONDICIONAL

      2. abraçaria
      3. abraçaries
      4. abraçaria
      5. abraçaríem
      6. abraçaríeu
      7. abraçarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. abraci
      3. abracis
      4. abraci
      5. abracem
      6. abraceu
      7. abracin
      1. IMPERFET

      2. abracés
      3. abracessis
      4. abracés
      5. abracéssim
      6. abracéssiu
      7. abracessin
    1. IMPERATIU

    2. abraça
    3. abraci
    4. abracem
    5. abraceu
    6. abracin

abraçar

abraçar

abraçar

Accessory
Etimologia: de braç 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Cenyir, estrènyer, amb els braços. Abraçar un infant. Abraçar un pilar.
    2. pronominal En veure’s, s’abraçaren.
    3. qui molt abraça poc estreny Qui vol fer moltes coses al mateix temps no sol reeixir-hi.
  1. pronominal Agafar-se a alguna cosa cenyint-la amb els braços. Abraçat al pal de la nau.
  2. transitiu Cenyir, circumdar. La liana abraça l’arbre. La mar abraça l’illa.
  3. transitiu Donar-se (a una cosa), acceptar-la, seguir-la. Abraçar una creença, un estat, un partit. Abraçar l’estat religiós.
  4. transitiu Contenir, incloure (alguna cosa) en tota la seva extensió. La medicina abraça la pediatria i la geriatria.
  5. transitiu Copsar amb la vista o el pensament (una cosa) en tota la seva extensió. Abraçar tota la vall amb la mirada.
  6. transitiu Agafar o sostenir amb el braç. Abraçar l’escut.

abraçar

abraçar

abraçar

verb transitiu [cenyir amb els braços] abbracciare. || [amb la ment, amb la vista] abbracciare. || abbracciare, cingere, circondare. La mar abraça l'illa, il mare abbraccia l'isola. || [una fe, una professió] abbracciare, seguire, accettare. || [sostenir amb el braç] reggere, sostenere, tenere, prendere. || [contenir] abbracciare, contenere, comprendere. El manual abraça la prehistòria i la història, il manuale abbraccia la preistoria e la storia. || [amb la mirada] abbracciare.

verb pronominal abbracciarsi. En veure's s'abraçaren, vedendosi si abbracciarono. || afferrarsi, stringersi, attaccarsi, appigliarsi. Abraçat al pal de la nau, abbracciato (o attaccato) all'albero della nave.

abraçar

abraçar

abraçar

[! Conjugació: amb C davant E, I]
    verb
  1. Envoltar o estrènyer una persona o una cosa amb els braços. Si el tronc d'un arbre és molt gruixut, no el podem abraçar. Algunes persones quan se saluden s'abracen.
  2. Contenir alguna cosa totalment. Els Països Catalans abracen el Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
  3. Quan una persona abraça amb la mirada alguna cosa molt gran és que la veu tota.
abraçament

abraçar