Es mostren 594815 resultats

aliança

aliança

Body
    nòm f
  1. Accion d’aliar-se dues o mès persones o causes.
  2. Didau de maridatge.

  3. Català: 1. aliança; 2. aliança, anell m de casament

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aliança

aliança

aliança

    femení
  1. [unió] alianza, coalición.
  2. [parentiu] afinidad, parentesco m político, alianza.
  3. [anell de casament] alianza, anillo m de boda.
  4. botànica i heràldica alianza.
  5. cristianisme alianza, testamento m. La nova aliança, la nueva alianza.
  6. aliança de llengües alianza de lenguas.
  7. per aliança [parentiu] político -ca. Cosí per aliança, primo político.

aliança

aliança

aliança

Pronúncia: əliánsə
    femení
  1. alliance.
  2. l’Aliança Atlàntica the Atlantic Alliance.
  3. aliança Bíblia Covenant.
  4. l’arca de l’aliança the Ark of the Covenant.
  5. Santa Aliança Holy Alliance.
  6. engagement ring, wedding ring.

aliança

aliança

aliança

femení [unió] unione, alleanza. || polít alleanza, intesa, patto m, lega, unione, coalizione. || [parentiu] matrimonio m, legame m. || [anell de casament] fede. || crist alleanza.

aliança

aliança

aliança

    nom femení
  1. Una aliança és el fet d'aliar-se dues o més persones o coses.
  2. Anell de casament.

aliança

aliança

aliança

Accessory
Partició sil·làbica: a_li_an_ça
Etimologia: de aliar 1a font: 1461
Body
    femení
    1. Acció d’aliar o d’aliar-se dos o més pobles, dues o més organitzacions o dues o més persones;
    2. l’efecte. Aliança ofensiva, defensiva.
  1. Connexió o parentiu contret per matrimoni.
  2. Anell de casament.
  3. Acció d’aliar o d’unir coses dissemblants. L’aliança de la força amb la justícia.
  4. botànica Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació, inferior a l’ordre, que agrupa una o més associacions afins.
  5. dret internacional Forma de cooperació estreta entre estats, materialitzada en un acord o tractat polític o militar, mitjançant el qual els estats protegeixen o realitzen els seus interessos.
  6. heràldica
    1. Dit de dues destres enllaçades.
    2. Dit de les armes de llinatge que formen diferents quarters dins un mateix escut.
    3. Dit de l’escut partit al primer quarter del qual hi ha les armes del marit i al segon les de la muller.
  7. ciències polítiques Acord entre diversos partits polítics a nivell electoral o parlamentari per formar un govern de coalició.
  8. religió En la tradició bíblica, pacte d’unió entre Déu i el poble escollit.
  9. aliança de llengües lingüística Grup de llengües no emparentades genèticament que presenten certes característiques comunes.
  10. aliança de sòls pedologia Agrupament dels sòls segons la natura química de la part mineral del filtre del sòl.

aliança

aliança

aliança

Pronúncia: əliánsə
    femení
  1. [política] alliance, union, réunion, liaison, rattachement m.
    • [acord electoral] alliance.
  2. [anell de casament] alliance.
  3. per aliança [parentiu] par alliance. Cosí per aliança, cousin par alliance.

aliança

aliancista

aliancista

adjectiu i masculí i femení polít atlantista, partigiano -a dell'atlantismo.

aliancista

aliancista

aliancista

Pronúncia: əliənsístə
adjectiu i masculí i femení partisan -e de l'Alliance Atlantique.

aliancista

aliancista

aliancista

Accessory
Partició sil·làbica: a_li_an_cis_ta
Etimologia: de aliança
Body
    ciències polítiques
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Aliança Atlàntica o Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).
  2. masculí i femení Partidari de l’Aliança Atlàntica.

aliancista