Es mostren 594815 resultats

coheissor

coheissor

Body
    nòm m Qui hè er acte de coheissar, ena religion catolica.

    Català: confessor -a

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

coheissor

cohere

cohere

    intransitive verb
  1. adherir-se, cohesionar-se.
  2. [ideas, etc.] formar un conjunt coherent

cohere

coheredero -ra

coheredero -ra

cohérence

cohérence

Pronúncia: kɔeʀɑ̃s
femení coherència.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cohérence

coherence

coherence

Pronúncia: kəʊ'hɪərəns
noun coherència.

coherence

coherència

coherència

cohesió
connexió
adherència (→)
acord
il·lació
lligament (es diu esp. de les idees que s'acorden entre si)
Antònims: Incoherència. Inconnexió.


© Manuel Franquesa

coherència

coherència

coherència

coherencia

coherencia

    femení
  1. coherència.
  2. física cohesió.

coherencia

coherència

coherència

femení coerenza. || [d'una obra] coerenza, armonia.

coherència

coherència

coherència

femení Zusammenhang m, Kohärenz f.


© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coherència