Es mostren 594815 resultats

cohabitar

cohabitar

    verb intransitiu
  1. (meist ehelich) zusammenwohnen, -leben.
  2. den Beischlaf vollziehen, lit kohabitieren.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cohabitar

verb intransitiu meist ehelich zusammenwohnen, -leben den Beischlaf vollziehen, lit kohabitieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

cohabitar

cohabitar

Pronúncia: kuəβitá
verb intransitiu to cohabit, live together (amb with).

cohabitar

verb intransitiu to cohabit , live together amb with
Diccionari Castellà Català

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu cohabitar
Diccionari Català Castellà

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu cohabitar
Conjugador Català

cohabitar

cohabitar

    1. INFINITIU

    1. cohabitar

    2. GERUNDI

    1. cohabitant

    3. PARTICIPI

    1. cohabitat
    2. cohabitada
    3. cohabitats
    4. cohabitades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cohabito
      2. cohabites
      3. cohabita
      4. cohabitem
      5. cohabiteu
      6. cohabiten

      2. IMPERFET

      1. cohabitava
      2. cohabitaves
      3. cohabitava
      4. cohabitàvem
      5. cohabitàveu
      6. cohabitaven

      3. PASSAT

      1. cohabití
      2. cohabitares
      3. cohabità
      4. cohabitàrem
      5. cohabitàreu
      6. cohabitaren

      4. FUTUR

      1. cohabitaré
      2. cohabitaràs
      3. cohabitarà
      4. cohabitarem
      5. cohabitareu
      6. cohabitaran

      5. CONDICIONAL

      1. cohabitaria
      2. cohabitaries
      3. cohabitaria
      4. cohabitaríem
      5. cohabitaríeu
      6. cohabitarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cohabiti
      2. cohabitis
      3. cohabiti
      4. cohabitem
      5. cohabiteu
      6. cohabitin

      2. IMPERFET

      1. cohabités
      2. cohabitessis
      3. cohabités
      4. cohabitéssim
      5. cohabitéssiu
      6. cohabitessin

    6. IMPERATIU

    1. cohabita
    2. cohabiti
    3. cohabitem
    4. cohabiteu
    5. cohabitin

cohabitar

INFINITIU cohabitar GERUNDI cohabitant PARTICIPI cohabitat cohabitada cohabitats cohabitades INDICATIU PRESENT cohabito cohabites cohabita cohabitem cohabiteu cohabiten IMPERFET cohabitava cohabitaves cohabitava cohabitàvem cohabitàveu cohabitaven PASSAT cohabití cohabitares cohabità cohabitàrem cohabitàreu cohabitaren FUTUR cohabitaré cohabitaràs cohabitarà cohabitarem cohabitareu cohabitaran CONDICIONAL cohabitaria cohabitaries cohabitaria cohabitaríem cohabitaríeu cohabitarien SUBJUNTIU PRESENT cohabiti cohabitis cohabiti cohabitem cohabiteu cohabitin IMPERFET cohabités cohabitessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

cohabitar

cohabitar

→ habitar fer vida marital viure maritalment © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cohabitar

cohabitar

Etimologia: del ll. cohabitare, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    verb intransitiu
  1. Habitar en comú, fer vida comuna. En aquest pis potser hi cohabiten deu o dotze immigrants.
  2. especialment Viure junts els casats o els amistançats. Sí que són parella, cohabiten des de fa més de quinze anys.

■ cohabitar

verb intransitiu Habitar en comú, fer vida comuna En aquest pis potser hi cohabiten deu o dotze immigrants especialment Viure junts els casats o els amistançats Sí que són parella, cohabiten des de fa més de quinze anys
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu coabitare
DIDAC Diccionari escolar

cohabitar

cohabitar

verb Viure juntes dues o més persones. Normalment, els membres d'una parella cohabiten en una mateixa casa.

cohabitar

verb Viure juntes dues o més persones Normalment, els membres d'una parella cohabiten en una mateixa casa
Diccionari Català francès

cohabitar

cohabitar

Pronúncia: kuəβitá
verb intransitiu cohabiter.

cohabitar

verb intransitiu cohabiter