cohabitació
-
femení
- Zusammen-wohnen, -leben n.
- Beischlaf m, lit Kohabitation f.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Es mostren 594815 resultats
cohabitació
cohabitació
femení Zusammen-wohnen, -leben n Beischlaf m, lit Kohabitation f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
cohabitació
cohabitació
Pronúncia: kuəβitəsió
femení cohabitation, living together.
cohabitació
femení cohabitation , living together
■
cohabitació
cohabitació
Accessory
Partició sil·làbica: co_ha_bi_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. cohabitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
Etimologia: del ll. cohabitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
Body
-
femení
- Acció de cohabitar.
- dret civil Obligació jurídica que neix de la natura del matrimoni i que consisteix en el fet que la parella visqui en unitat de casa i de llit.
- ciències polítiques Situació en què un cap d’estat i un govern de partits polítics diferents ocupen simultàniament el poder.
■
cohabitació
femení Acció de cohabitar dret civil Obligació jurídica que neix de la natura del matrimoni i que consisteix en el fet que la parella visqui en unitat de casa i de llit ciències polítiques Situació en què un cap d’estat i un govern de partits polítics diferents ocupen simultàniament el poder
cohabitació
cohabitació
- contuberni
- → concubinatge.
© Manuel Franquesa
cohabitació
contuberni → concubinatge © Manuel Franquesa
■
cohabitant
cohabitant
Accessory
Etimologia: de cohabitar
Body
masculí i femení Persona que cohabita amb una altra.
■
cohabitant
masculí i femení Persona que cohabita amb una altra