Es mostren 594815 resultats

admdor. | admdora.

admdor. | admdora.

adméter

adméter

Body
    v tr
  1. Recéber o acceptar a ua persona en un lòc o en un grop.
  2. Reconéisher coma cèrta o exacta ua causa.

  3. Català: admetre, acceptar

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

adméter

admetre

admetre

    verb transitiu
  1. admitir. Admetre algú en un partit, admitir a alguien en un partido.
  2. [acceptar] admitir, aceptar.
  3. [consentir] admitir, consentir, aguantar.

admetre

admetre

admetre

Body
    1. INFINITIU

    2. admetre
    1. GERUNDI

    2. admetent
    1. PARTICIPI

    2. admès
    3. admesa
    4. admesos
    5. admeses
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. admeto
      3. admets
      4. admet
      5. admetem
      6. admeteu
      7. admeten
      1. IMPERFET

      2. admetia
      3. admeties
      4. admetia
      5. admetíem
      6. admetíeu
      7. admetien
      1. PASSAT

      2. admetí
      3. admeteres
      4. admeté
      5. admetérem
      6. admetéreu
      7. admeteren
      1. FUTUR

      2. admetré
      3. admetràs
      4. admetrà
      5. admetrem
      6. admetreu
      7. admetran
      1. CONDICIONAL

      2. admetria
      3. admetries
      4. admetria
      5. admetríem
      6. admetríeu
      7. admetrien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. admeti
      3. admetis
      4. admeti
      5. admetem
      6. admeteu
      7. admetin
      1. IMPERFET

      2. admetés
      3. admetessis
      4. admetés
      5. admetéssim
      6. admetéssiu
      7. admetessin
    1. IMPERATIU

    2. admet
    3. admeti
    4. admetem
    5. admeteu
    6. admetin

admetre

admetre

admetre

  1. Donar entrada en algun lloc.
    rebre
    donar audiència o rebre en audiència, es diu solament quan el subjecte és un alt dignatari.
    donar entrada
    cooptar, admetre algú a formar part d'una corporació.
    readmetre
    iniciar, admetre algú a la participació de misteris religiosos, de coses secretes.
  2. Rebre hom en el seu esperit alguna cosa com a veritable o valedora.
    acceptar. Acceptar un càstig, una teoria, una idea, les excuses, etc.
    adoptar. Vam adoptar la seva proposició.
    reconèixer, admetre una cosa que abans hom negava o de la qual dubtava. Ell reconeix el seu error.
    confessar. Confesso que no tenia raó. Confesso que no el feia tan intel·ligent.
    conèixer. Conec que teniu raó.
    convenir. Tots convenim en el mèrit d'aquest treball.
    acordar. Tothom li acorda que ho ha fet sense mala intenció.
    concedir. Us concedeixo que en aquest punt anava equivocat.
    atorgar, reconèixer, confessar.
    voler, admetre que una cosa afirmada per un altre sigui vera. Ara jo vull que hagi estat així com tu dius: no per això ets menys culpable.
    Antònims: Tancar els ulls a l'evidència (a la veritat). No entendre's de raons.
  3. consentir
    tolerar
    permetre
    sofrir
    suportar
    comportar
    aguantar
    Antònims: Refusar. Recusar.

© Manuel Franquesa

admetre

admetre

admetre

    verb transitiu
  1. zulassen.
  2. dulden.
  3. aufnehmen.
  4. [Idee] anerkennen, zugeben.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

admetre

admetre

admetre

[pp admès] verb transitiu ammettere, accogliere, accettare. Ésser admès en un partit, essere ammesso in un partito. || [acceptar] accettare, ammettere. Admetre una suposició, ammettere una supposizione. || [consentir] permettere, ammettere, riconoscere, consentire. No admetre ajornaments, non permettere (o ammettere) aggiornamenti.

admetre

admetre

admetre

Pronúncia: ədmɛ́tɾə
    [participi admès] verb transitiu
  1. to admit.
  2. to allow, accept.
  3. [teoria] to accept.
  4. [dubtes] to leave room for.
  5. [retard] to allow for.

admetre

admetre

admetre

Accessory
Etimologia: del ll. admittĕre, íd.
Body
    verb transitiu
  1. Rebre, donar entrada, en algun lloc. Ésser admès en un partit.
  2. Rebre en l’esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora; acceptar. Admetre una suposició.
  3. Consentir, sofrir. No admetre ajornaments.

admetre

admetre

admetre

[! Conjugació: admès, admesa, admesos, admeses]
    verb
  1. Acceptar una persona en un lloc o en un grup. Si admeten una persona en una empresa, volen que hi treballi.
  2. Acceptar alguna cosa. En alguns restaurants no admeten propines.
  3. Reconèixer que alguna cosa és veritat. Algunes persones no admeten mai que s'han equivocat.
admissible, inadmissible, readmetre

admetre