Es mostren 48356 resultats

abbatial -iale

abbatial

[m pl -iaux]
Pronúncia: abasjal -jo
    adjectiu
  1. abacial. Palais abbatiaux, palaus abacials.
  2. [juridiction] abacial, abadal. Fonctions abbatiales, funcions abacials (abadals).
  3. femení
  4. església abacial.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abbatial -iale

 

abbaye

abbaye

Pronúncia: abei
femení abadia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abbaye

 

abbé

abbé

Pronúncia: abe
    masculí
  1. [d’un monastère] abat. Abbé commendataire, mitré, abat comendatari, mitrat.
  2. [titre d’un prêtre] mossèn. L’abbé Pierre, mossèn Pere. Je le dirai à monsieur l’abbé, li ho diré al mossèn.
  3. [prêtre] capellà.
  4. antigament abat, bisbetó.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abbé

 

abbesse

abbesse

Pronúncia: abɛs
femení abadessa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abbesse

 

abc

abc

Pronúncia: abese
    masculí
  1. [livre] abecé, abecedari, beabà, beceroles f pl.
  2. figuradament abecé, beceroles f pl, beabà. C’est l’abc du métier, són les beceroles de l’ofici.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abc

 

abcéder

abcéder

Pronúncia: apsede
verb intransitiu postermejar, apostemar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abcéder

 

abcès

abcès

Pronúncia: apsɛ
    masculí
  1. medicina abscés, apostema, posterma f, gra (de pus) fam.
  2. abcès de fixation medicina abscés de fixació.
    • vacuna f [mesura preventiva].
  3. crever (ou vider) l’abcès figuradament rebentar un gra (o extirpar un mal).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abcès

 

abdicataire

abdicataire

Pronúncia: abdikatɛʀ
adjectiu i masculí i femení dret abdicatari -ària.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abdicataire

 

abdication

abdication

Pronúncia: abdikasjɔ̃
femení dret abdicació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abdication

 

abdiquer

abdiquer

Pronúncia: abdike
    verb transitiu
  1. dret [le pouvoir suprême] abdicar, renunciar a. Abdiquer le trône, abdicar el tron.
  2. usat absolutament abdicar. Le roi a abdiqué, el rei ha abdicat.
  3. figuradament abandonar, cedir, dimitir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abdiquer