verb transitiu
1. pròpiament i figuradament ocupar. Son appartement occupait le dernier étage, el seu apartament ocupava el darrer pis. Étudier la place qu’occupe un mot dans la phrase, estudiar el lloc que ocupa un mot dins la frase. Les ouvriers avaient occupé l’usine, els obrers havien ocupat la fàbrica.
2. [faire travailler] ocupar, donar feina a. Il occupe un nombre important d’ouvriers, ocupa (dona feina a) un nombre important d’obrers.
3. [un travail] ocupar, tenir. Elle occupait un poste important, ocupava (tenia) un lloc important.
4. [le temps] ocupar, tenir ocupat -ada. Les études occupaient peu de son temps, els estudis li ocupaven poc temps. Marie, tu peux lire : ça t’occupera, Maria, pots llegir: això et tindrà ocupada.
5. [à, de] antigament dedicar a, destinar a.
6. c’est occupé familiarment [au téléphone] comuniquen.
7. la ligne est occupée la línia [telefònica] està ocupada.
8. occuper le terrain [s’installer] ocupar el terreny.
   • [occuper une place] omplir el buit [imposar-se en una activitat].
9. occuper ses heures creuses à... [faire qqch] ocupar les hores mortes (o matar el temps o les hores)... [amb gerundi].
10. occuper son temps à... [faire qqch] ocupar (dedicar, esmerçar, passar) el temps a....
verb pronominal
11. [de] ocupar-se (de), encarregar-se (de). Il s’occupe de la bibliothèque, s’encarrega (s’ocupa) de la biblioteca. Je m’occupe de tout, ja m’encarrego (m’ocupo) de tot.
12. [servir un client] ocupar-se de, atendre tr. On s’occupe de vous ?, ja us atenen?
13. [être occupé] estar ocupat -ada. J’aime bien m’occuper, m’agrada estar ocupada.
14. [traiter] ocupar-se de, tractar de.
15. [se mêler] dedicar-se a, fer tr, embolicar-se en, embrancar-se en. Cela fait longtemps qu’elle s’occupe de politique, fa molt de temps que es dedica a la (que fa) política.
16. je vais m’occuper de toi ! familiarment ja t’arreglaré, jo, a tu!.
    • occupe-toi de tes affaires ! mêler (mêle-toi de tes affaires).
17. s’occuper à [un travail] dedicar-se a (o fer). À quoi t’occupes-tu ?, a què et dediques (o de què fas)?

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. lingüística i cristianisme ocurrència. L’occurrence conjointe de deux mots, l’ocurrència conjunta (la concurrència) de dos mots. L’occurrence de deux fêtes, l’ocurrència de dues festes.
2. literàriament [circonstance] cas m, circumstància, ocasió, ocurrència. Ils changeaient de route suivant l’occurrence, canviaven de ruta segons la circumstància. En pareille occurrence, en una ocasió semblant.
3. en l’occurrence en aquesta circumstància (o en aquest cas, o en aquesta ocasió). Il faut parler avec la personne responsable en l’occurrence, cal parlar amb la persona responsable en aquest cas.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. ocurrent.
2. fêtes occurrentes festes ocurrents.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. geografia i marina, marítim oceà.
   • [avec la majuscule] l’Atlàntic.
2. un océan de qqch figuradament i literàriament [vaste étendue] una mar de.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení submarinista, explorador -a submarí -ina.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení mitologia oceànide.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi femení geografia Oceania.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení geografia oceànic -a, d’Oceania.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu geografia i marina, marítim oceànic -a. Une exploration océanique, una exploració oceànica.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení geografia, geologia i marina, marítim oceanògraf -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç