adjectiu festiu -iva, de festa. Jour férié, dia de festa (festivitat).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení antigament religió fèria.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. copejar, colpir, batre.
2. sans coup férir sense disparar ni un tret.
   • figuradament sense cap esforç (o sense dificultats).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu marina, marítim [les voiles] apagar, aferrar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení gastronomia mescla de panses i melassa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [mode d’exploitation] masoveria f.
2. figuradament terratge [lloguer de la terra].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [agrafe] gafet.
2. [fermoir] fermall, tanca f, tancador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. que (es) tanca.
2. à jour fermant antigament al final del dia.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu pròpiament i figuradament gramàtica tancat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [compact, consistant] ferm -a, consistent, dur -a. Ces poires sont fermes, aquestes peres són dures. Cuisses fermes, cuixes fermes.
2. [qui se tient] ferm -a, sòlid -a, estable.
3. [assuré, décidé] ferm -a, decidit -ida. Marcher d’un pas ferme, caminar amb pas ferm. Voix ferme, veu ferma.
4. [impassible, immuable] ferm -a, impassible, tenaç. Avoir la ferme volonté de faire qqch, tenir la ferma voluntat de fer alguna cosa.
5. comerç i mercat [solide] ferm -a, sòlid -a, estable. Valeur ferme, valor estable .
   • [conclu, définitif] en ferm. Marché ferme, tracte en ferm.
6. avoir la main ferme tenir bon pols.
   • figuradament tenir la mà ferma (o autoritat).
7. de pied ferme a peu ferm (o sense recular). Marcher de pied ferme, caminar a peu ferm .
   • figuradament a peu ferm (o amb valentia, o sense immutar-se).
8. d’une main ferme amb mà ferma (o amb fermesa).
9. être ferme avec qqn mantenir-se ferm -a envers (o ésser inflexible o rigorós -osa amb, o no deixar-se dominar per) algú.
10. être ferme sur ses jambes aguantar-se dret -a.
adverbi
11. [avec force] fort, amb força. Discuter ferme, discutir amb força. Frapper ferme, pegar fort.
12. [beaucoup] molt, de ferm, de valent. S’ennuyer ferme, avorrir-se molt. Travailler ferme, treballar de valent.
13. [d’une manière définitive] en ferm. Acheter (vendre) ferme, comprar (vendre) en ferm.
femení
14. masia, mas m, casa de pagès, pagesia, alqueria reg, masada, granja, explotació (agrícola). Une ferme d’élevage, una granja de (cria de) bestiar. Une ferme agricole, viticole, una explotació agrícola, vitícola.
15. [bail] arrendament m.
16. [bien-fonds] finca, predi m, heretat, hisenda, masada, mas m, pagesia.
17. concessió. Elle a la ferme des jeux, té la concessió del joc.
18. antigament impost m.
19. percepció (o recaptació) de l’impost.
20. construcció armadura, encavallada, cavall m.
21. à ferme en arrendament. Donner, prendre à ferme, arrendar (o donar en arrendament), arrendar (o rebre en arrendament).
22. bâtiments d’une ferme masia f sing (o mas sing).
23. cour de ferme corral m.
24. de ferme [fermier] de pagès (o de granja).
25. ferme école (ou modèle) granja escola.
26. fille (valet) de ferme mossa (mosso) [d’una explotació agrària].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç