masculí i femení
1. espia, espió -ona, espieta.
masculí
2. mirallet [per a mirar sense ser vist].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. obsessió de ser espiat -ada.
2. fòbia a espies.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [fait d’attendre avec confiance] esperança f, esper ant. J’ai toujours le ferme espoir de gagner, sempre tinc la ferma esperança de guanyar.
2. [débutant qui promet] esperança f, promesa f. Un espoir du tennis catalan, una promesa del tennis català.
3. dans l’espoir de (que) ... amb l’esperança de (que)…
4. l’espoir fait vivre mentre hi ha vida, hi ha esperança.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. esperit. Esprit céleste, esperit celeste (esperit angèlic). Esprit d’équipe, esperit d’equip. L’esprit de Noël, l’esperit de Nadal. L’esprit d’une loi, l’esperit d’una llei. Evoquer les esprits, evocar els esperits. ll agit dans l’esprit de son temps, actua segons l’esperit del seu temps. Présence d’esprit, presència d’esperit.
2. esperit, ànima f. Être sain de corps et d’esprit, estar sa de cos i d’esperit.
3. esperit, pensament. Dans les universités on cultivait l’esprit, a les universitats es cultivava l’esperit.
4. esperit, estat d’ànim, caràcter, mentalitat f, ànim. Avoir l’esprit aventurier, tenir l’esperit aventurer. Avoir l’esprit ouvert, tenir la mentalitat oberta. Calmer les esprits, calmar els ànims. Disposition d’esprit, estat d’ànim. Esprit chagrin, caràcter trist. Esprit large, largeur d’esprit, caràcter obert (mentalitat oberta). Esprit timide, caràcter tímid. État d’esprit, estat d’ànim. Il a un esprit pratique, terre à terre, té una mentalitat pràctica, que toca de peus a terra. Petit esprit, esprit étroit, étroitesse d’esprit, caràcter tancat (mentalitat tancada).
5. esperit, esma f, ànim, humor, ganes f pl. Elle n’a pas l’esprit à s’amuser en ce moment, no té ganes de divertir-se en aquests moments.
6. cap, magí, ment f, intel·ligència f, raó f, seny. Avoir l’esprit dérangé, tenir el cap a passeig (estar malament del cap). Cultiver son esprit, cultivar la intel·ligència. Faire fonctionner son esprit, fer funcionar el magí. Mettre une idée dans l’esprit de qqn, ficar una idea al cap d’algú. Perdre l’esprit, perdre el cap (la raó, el seny), tornar-se boig. Un enfant d’esprit borné, un nen (una nena) poc intel·ligent (curtet -a).
7. persona f. Esprit lucide, caustique, persona lúcida, càustica. Les grands esprits, les grans persones (les persones importants). Un esprit borné, una persona curta. Un esprit léger, una persona atrevida.
8. consciència f. Émouvoir les esprits, remoure les consciències.
9. aptitud f, sentit, capacitat f. Avoir l’esprit de synthèse, tenir capacitat de síntesi. Esprit mathématique, aptitud per a les matemàtiques.
10. esperit, intenció f, voluntat f. Bon esprit, bones intencions (bona voluntat). Esprit de justice, de révolte, de sacrifice, esperit de justícia, de revolta, de sacrifici. Sans esprit de retour, sense intenció de tornar.
11. antigament intel·ligència f, talent.
12. agudesa f, gràcia f, enginy, picardia f, humor. Avoir de l’esprit, tenir gràcia (enginy). Repartie pleine d’esprit, resposta aguda (enginyosa).
13. antigament química esperit. Esprit-de-bois, esperit de fusta. Esprit-de-sel, esperit de sal. Esprit-de-vin, esperit de vi.
14. avoir bon (mauvais) esprit tenir bona (mala) fe (o bones [males] intencions).
15. avoir de l’esprit jusqu’au bout des doigts tenir molta gràcia.
16. avoir le bon esprit de tenir la idea (o la bona pensada) de.
17. avoir l’esprit ailleurs estar distret -a (o a la lluna), tenir el cap a tres quarts de quinze.
18. avoir l’esprit bouché tenir el cap dur (o ésser tancat -ada) [de mentalitat].
19. avoir l’esprit de l’escalier ésser de resposta lenta.
20. avoir l’esprit de suite tenir perseverança (o ésser perseverant).
21. avoir l’esprit mal tourné ésser malpensat -ada.
22. avoir l’esprit ouvert tenir mentalitat oberta.
23. dans l’esprit de segons l’esperit de.
24. dans mon esprit... la meva intenció... Dans mon esprit je ne vous critiquais pas, la meva intenció no era criticar-vos.
25. dans un esprit de amb esperit (o amb intenció) de. Elle a agi dans un esprit de vengeance, va actuar amb esperit de venjança.
26. de l’esprit intel·lectual. Création de l’esprit, creació intel·lectual.
27. d’esprit mental. Clarté d’esprit, claredat mental.
28. en esprit en esperit. J’y étais en esprit, (jo) hi era en esperit.
29. esprit d’à-propos (ou présence d’esprit) presència d’esperit.
30. esprit doux història i gramàtica esperit suau.
    • esprit dur (ou rude) esperit aspre.
31. être simple d’esprit ésser ximplet -a (o beneit -a, o beneitó -ona).
32. faire de l’esprit presumir d’enginy (o fer-se el graciós).
33. femme d’esprit dona graciosa (o salada).
34. homme d’esprit home graciós (o salat).
35. l’esprit d’une société el geni d’una societat.
36. l’esprit est prompt, la chair est faible cristianisme l’esperit és prompte, la carn és flaca.
37. l’esprit malin (ou des ténèbres , ou du mal) l’esperit infernal (o maligne).
38. l’Esprit Saint (ou le Saint Esprit [avec majuscule] cristianisme l’Esperit Sant.
39. les grands esprits se rencontrent irònicament aquí tenim els set savis de Grècia.
40. n’être pas un pur esprit no ser un àngel (o ésser de carn i ossos).
41. perdre ses esprits perdre els trucs (o estar desconcertat -ada).
    • perdre els sentits (o el coneixement), desmaiar -se.
42. présence d’esprit presència d’esperit.
43. rendre l’esprit exhalar l'esperit (l'ànima), donar l'ànima a Déu.
44. reprendre ses esprits recuperar (o cobrar) el coneixement (o tornar en si).
45. tournure d’esprit mentalitat.
46. trait d’esprit acudit (o sortida f, o dita f graciosa o aguda).
47. un bel esprit antigament i despectivament un setciències (o un pedant).
48. un esprit droit una persona f recta (o dreturera).
49. un esprit fort un lliurepensador.
50. un petit esprit una persona f curta (o limitada).
51. venir à l’esprit [une idée, etc] passar pel cap.
52. vue de l’esprit punt m de vista intel·lectual.
    • despectivament punt m de vista abstracte.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç