Es mostren 48356 resultats

déboucher

déboucher

Pronúncia: debuʃe
    verb transitiu
  1. desembussar, desembossar. Déboucher un tuyau, desembussar una canonada.
  2. destapar. Déboucher une bouteille, destapar una ampolla.
  3. verb intransitiu
  4. [une rivière] desembocar, desguassar.
  5. [une rue, etc] desembocar, sortir a, anar a sortir a, fer cap a, anar a parar a, portar a, dur a, menar a. La rue débouchait sur une place, el carrer desembocava en una plaça.
  6. figuradament tenir sortida (possibilitats).
  7. ne déboucher sur rien figuradament no portar a res.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déboucher

 

déboucheur

déboucheur

Pronúncia: debuʃœʀ
masculí producte desembussador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déboucheur

 

débouchoir

débouchoir

Pronúncia: debuʃwaʀ
masculí desembussador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débouchoir

 

déboucler

déboucler

Pronúncia: debukle
    verb transitiu
  1. [les cheveux] desarrissar.
  2. [la ceinture, etc.] descordar
  3. verb pronominal
  4. descargolar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déboucler

 

déboulé

déboulé

Pronúncia: debule
    masculí
  1. esports esprint.
  2. au déboulé en sortir del cau. Tirer un lapin au déboulé, disparar a un conill en sortir del cau.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déboulé

 

débouler

débouler

Pronúncia: debule
    verb intransitiu
  1. escapar-se pron corrents.
  2. rodolar.
  3. familiarment baixar corrents (o precipitadament).
    • aterrar, arribar, plantar-se pron.
  4. verb transitiu
  5. baixar corrents.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débouler

 

déboulonnage

déboulonnage

Pronúncia: debulɔnaʒ
    masculí
  1. acció f de desempernar.
  2. figuradament i familiarment acció f de fer fora.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déboulonnage

 

déboulonner

déboulonner

Pronúncia: debulɔne
    verb transitiu
  1. desempernar.
  2. figuradament i familiarment fer malbé, aixafar.
    • [déposséder] fer fora, fer caure.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déboulonner

 

débouquement

débouquement

Pronúncia: debukmɑ̃
    masculí
  1. marina, marítim desembocament.
  2. desembocadura f, embocadura f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débouquement

 

débouquer

débouquer

Pronúncia: debuke
verb intransitiu marina, marítim desembocar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débouquer