déboucher
Pronúncia: debuʃe
-
verb transitiu
- desembussar, desembossar. Déboucher un tuyau, desembussar una canonada.
- destapar. Déboucher une bouteille, destapar una ampolla. verb intransitiu
- [une rivière] desembocar, desguassar.
- [une rue, etc] desembocar, sortir a, anar a sortir a, fer cap a, anar a parar a, portar a, dur a, menar a. La rue débouchait sur une place, el carrer desembocava en una plaça.
- figuradament tenir sortida (possibilitats).
- ne déboucher sur rien figuradament no portar a res.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç