Es mostren 48356 resultats

débordant -ante

débordant

Pronúncia: debɔʀdɑ̃ -ɑ̃t
adjectiu pròpiament i figuradament desbordant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débordant -ante

 

débordé -ée

débordé

Pronúncia: debɔʀde
    adjectiu
  1. desbordat -ada.
  2. figuradament desbordat -ada, aclaparat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débordé -ée

 

débordement

débordement

Pronúncia: debɔʀdəmɑ̃
    masculí
  1. desbordament. Débordement d’un fleuve, desbordament d’un riu.
  2. figuradament excés, disbauxa f, efusió f. Débordement d’enthousiasme, d’amour, efusió d’entusiasme, d’amor .
    • onada f, diluvi. Débordement de paroles, d’injures, diluvi de paraules, d’injúries.
  3. ciències militars desbordament.
  4. informàtica sobreeiximent.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débordement

 

déborder

déborder

Pronúncia: debɔʀde
    verb intransitiu
  1. desbordar(-se pron). Ce fleuve déborde toujours au printemps, aquest riu sempre (es) desborda a la primavera.
  2. vessar, sobreeixir. L’eau a débordé du pot, l’aigua ha sobreeixit de l’olla.
  3. figuradament desbordar. Déborder d’enthousiasme, desbordar d’entusiasme.
  4. c’est la goutte d’eau qui fait déborder le vase figuradament és la gota que fa vessar el got (o la copa).
  5. plein à déborder popularment i figuradament ple a vessar.
  6. verb transitiu
  7. ultrapassar, sobrepassar.
  8. [une robe] desvorar.
  9. [un chapeau] tallar les ales.
  10. pròpiament i figuradament ciències militars i esports desbordar.
  11. marina, marítim desatracar.
  12. déborder un lit desfer un llit.
  13. verb pronominal
  14. descotxar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déborder

 

débosseler

débosseler

Pronúncia: debɔs(ə)le
verb transitiu desabonyegar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débosseler

 

débotté

débotté

Pronúncia: debɔte
    masculí
  1. acció de treure les botes.
  2. au débotté figuradament de cop sobte (o de sobte, o d’improvís, o de sorpresa).
    • al moment d’arribar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débotté

 

débotter

débotter

Pronúncia: debɔte
    verb transitiu i pronominal
  1. treure(’s) les botes.
  2. descalçar(-se).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débotter

 

débouchage

débouchage

Pronúncia: debuʃaʒ
    masculí
  1. desembús, desembussada f.
  2. destapament.
  3. desembocament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débouchage

 

débouché

débouché

Pronúncia: debuʃe
    masculí
  1. [d’une vallée, d’une rivière, d’une route] desembocadura f, embocadura f, sortida f.
  2. [d’une rue] cap, boca f, embocadura f.
  3. [d’une marchandise] sortida f, eixida f, venda f.
  4. [lieu où on vend, possibilité de vente] mercat.
  5. figuradament [perspective d’emploi] sortida f, eixida f. Des études sans débouché, uns estudis sense sortida.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débouché

 

débouchement

débouchement

Pronúncia: debuʃmɑ̃
masculí débouchage.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débouchement