Es mostren 48356 resultats

débillarder

débillarder

Pronúncia: debiljaʀde
verb transitiu tecnologia escalabornar, desbastar (fusta).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débillarder

 

débine

débine

Pronúncia: debin
femení popularment misèria, pobresa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débine

 

débiner

débiner

Pronúncia: debine
    verb transitiu
  1. popularment deixar com un drap brut, retallar, repassar.
  2. [dénigrer] rebentar, tirar per terra.
  3. verb pronominal
  4. popularment pirar intr, tocar el dos (o pirandó), esquitllar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débiner

 

débirentier -ière

débirentier

Pronúncia: debiʀɑ̃tje -jɛʀ
masculí i femení dret render -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débirentier -ière

 

débit

débit

Pronúncia: debi
    masculí
  1. [vente] despatx, venda f.
  2. [bureau] despatx, botiga f, taula f.
  3. [de bois] tallament.
  4. elocució f, dicció f.
    • xerrameca f, xerradissa f, verba f, verbositat f, parola f.
  5. geografia cabal, dèbit. Le débit d’une rivière, el cabal d’un riu.
  6. medicina dèbit. Le débit cardiaque, el dèbit cardíac.
  7. física cabal. Le débit d’une pompe, el cabal d’una bomba.
  8. informàtica flux, velocitat f de transmissió.
  9. [d’une arme] freqüència f.
  10. economia dèbit.
  11. débit de boissons (ou de vins) taverna.
  12. mettre une dépense au débit de qqn carregar una despesa al compte d’algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débit

 

débitage

débitage

Pronúncia: debitaʒ
    masculí
  1. tecnologia [de bois] tallament.
  2. venda f [a la menuda].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débitage

 

débitant -ante

débitant

Pronúncia: debitɑ̃ -ɑ̃t
masculí i femení botiguer -a, tender -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débitant -ante

 

débiter

débiter

Pronúncia: debite
    verb transitiu
  1. tallar [a trossos] , serrar, trossejar, esbocinar, especejar. Une scie à débiter, una serra per a tallar troncs. Débiter un bœuf, especejar un bou.
  2. [fournir] despatxar.
  3. [au détail] despatxar, vendre.
  4. [permettre le flux de] donar sortida a, permetre, acceptar. Un train qui débite cinq mille passagers par jour, un tren que accepta cinc mil passatgers el dia.
  5. [couler] tenir un cabal de, rajar. Une source qui débite cinq m3 par seconde, una déu que raja cinc m3 per segon.
  6. [un produit, un fluide] donar, fornir, subministrar, proporcionar.
  7. economia carregar.
  8. figuradament declamar, recitar.
    • engegar, deixar anar, amollar. Il ne cesse de débiter des mensonges, no para de deixar anar mentides.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débiter

 

debiteur -euse

debiteur

Pronúncia: debitœʀ -øz
    masculí i femení
  1. dependent -a, venedor -a.
  2. antigament comerciant.
  3. antigament i despectivament propalador -a, difusor -a. Debiteur de nouvelles, propalador de notícies (o novatxer, o portanoves).
  4. masculí
  5. tallador, trossejador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

debiteur -euse

 

débiteur -trice

débiteur

Pronúncia: debitœʀ -tʀis
    masculí i femení
  1. pròpiament i figuradament deutor -a. Un débiteur insolvable, un deutor insolvent. Je serai toujours ton débiteur, estaré sempre en deute amb tu.
  2. compte débiteur compte deutor (o dèbit).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débiteur -trice