Es mostren 10847 resultats

retetar

<title type="display">retetar </title>

    v tr Apraiar un tet remplaçant es lòses qu’an queigut.

    Català: enllosar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

retetar

v tr Apraiar un tet remplaçant es lòses qu’an queigut Català enllosar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

reticéncia

<title type="display">reticéncia </title>

    nòm f
  1. Comportament d’ua persona que care ua causa, mès que la dèishe enténer sense paraules.
  2. Actitud de resèrva o de manca de confiança entà ua causa o ua persona.

    3. Català: reticència


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

reticéncia

nòm f Comportament d’ua persona que care ua causa, mès que la dèishe enténer sense paraules Actitud de resèrva o de manca de confiança entà ua causa o ua persona Català reticència © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

retier

<title type="display">retier </title>

    v tr
  1. Empedir qu’ua persona o causa se’n vage o gesque d’un lòc.
  2. Sauvar ena memòria.

    3. Català: 1. retenir, contenir; 2. retenir, memoritzar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

retier

v tr Empedir qu’ua persona o causa se’n vage o gesque d’un lòc Sauvar ena memòria Català 1 retenir, contenir 2 retenir, memoritzar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

retilha

<title type="display">retilha </title>

    nòm f Eth hilat fin qu’amien es hemnes en cap, entà retier es peus e mantier eth pientat.

    Català: ret m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

retilha

nòm f Eth hilat fin qu’amien es hemnes en cap, entà retier es peus e mantier eth pientat Català ret m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

retirar

<title type="display">retirar </title>

    v tr
  1. Apartar, separar bèth un o bèra causa deth lòc a on auie estat metut.
  2. Gésser d’un lòc.
  3. Semblar-se entre persones.

    4. Català: 1. retirar; 2. retirar-se; 3. retirar [a], assemblar-se [a]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

retirar

v tr Apartar, separar bèth un o bèra causa deth lòc a on auie estat metut Gésser d’un lòc Semblar-se entre persones Català 1 retirar 2 retirar-se 3 retirar a, assemblar-se a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

retirat, -ada

<title type="display">retirat, -ada </title>

    adj m f
  1. Luenh, apartat d’un lòc.
  2. Que dèishe de trabalhar per arribar a ua edat determinada.

    3. Català: 1. retirat -ada, allunyat -ada, distant; 2. retirat -ada, jubilat -ada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

retirat, -ada

adj m f Luenh, apartat d’un lòc Que dèishe de trabalhar per arribar a ua edat determinada Català 1 retirat -ada, allunyat -ada, distant 2 retirat -ada, jubilat -ada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

retòca

<title type="display">retòca </title>

    nòm f Detalh que finalize o corregís ua òbra.

    Català: retoc m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

retòca

nòm f Detalh que finalize o corregís ua òbra Català retoc m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

retocar

<title type="display">retocar </title>

    nòm f Finalizar o corregir ua òbra.

    Català: retocar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

retocar

nòm f Finalizar o corregir ua òbra Català retocar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

retoric, -a

<title type="display">retoric, -a </title>

    adj m f
  1. Relatiu o qu’apertenh ara retorica.
  2. Artificiós, sense contengut, sense sinceritat.

    3. Català: retòric -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

retoric, -a

adj m f Relatiu o qu’apertenh ara retorica Artificiós, sense contengut, sense sinceritat Català retòric -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

retorica

<title type="display">retorica </title>

    nòm f
  1. Art de parlar de manèra eloqüenta e damb correccion entà convéncer o produïr un sentiment determinat.
  2. Forma de parlar o d’escríuer en tot tier un lenguatge florit e pretensiós, mès uet de contengut.

    3. Català: retòrica


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

retorica

nòm f Art de parlar de manèra eloqüenta e damb correccion entà convéncer o produïr un sentiment determinat Forma de parlar o d’escríuer en tot tier un lenguatge florit e pretensiós, mès uet de contengut Català retòrica © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana