Es mostren 10847 resultats

abilitacion

abilitacion

Body
    nòm f
  1. Accion d’abilitar.
  2. Autorizacion autrejada a un organisme o a un foncionari entà realizar foncions que non les son pròpries.

  3. Català: habilitació

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abilitacion

 

abilitar

abilitar

Body
    v tr
  1. Hèr qu’ua persona o ua causa servisque entà ua foncion que non realize normaument.
  2. Autrejar permís legau a ua persona entà hèr ua causa.

  3. Català: habilitar

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abilitar

 

abisme

abisme

Body
    nòm m
  1. Prigondor fòrça grana.
  2. Distància o oposicion plan grana entre causes, persones o idies.

  3. Català: abisme

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abisme

 

abitabilitat

abitabilitat

Body
    nòm f Qualitat d’abitable.

    Català: habitabilitat

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abitabilitat

 

abitacion

abitacion

Body
    nòm f Cada un des espacis separadi per parets que i a en ua casa o un estatge, sustot se s’empleguen tà dormir.

    Català: habitació, cambra

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abitacion

 

abitança

abitança

Body
    nòm f
  1. Lòc a on viu abituaument ua persona.
  2. Lòc a on legaument ei establida ua persona o ua societat entath compliment des sues obligacions e er exercici des sòns drets.

  3. Català: domicili m

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abitança

 

abitant, -a

abitant, -a

Body
    nòm m f Estatjant. Persona que residís en un lòc.

    Català: habitant

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abitant, -a

 

abitar

abitar

Body
    v tr intr
  1. Auer coma lòc ordinari entà víuer un determinat espaci. Ex.: Er os abite es bòsqui.
  2. Demorar en un lòc, viué’i. Ex.: Nosati abitam en Aran.

  3. Català: 1. habitar: L’os habita els boscos; 2. habitar: Nosaltres habitem a l’Aran

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abitar

 

abitat

abitat

Body
    nòm m Miei a on se desvolope un èster viu.

    Català: hàbitat

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abitat

 

abitatge

abitatge

Body
    nòm m Construccion premanida entà que i visquen persones.

    Català: habitatge

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abitatge