Es mostren 10847 resultats

brossar

brossar

    v tr
  1. Passar era bròssa per bèth lòc, heregar, trèir eth povàs, cirar es sabates. Ex.: Dempús de cirar es sabates te les cau brossar ben brossades, atau vieràn ben ludentes.
  2. Colistrar-se era lèit.

    3. Català: 1. raspallar: Després d’embetumar les sabates, cal raspallar-les ben raspallades, i així quedaran ben enllustrades; 2. brossar-se, quallar-se

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

brossar

v tr Passar era bròssa per bèth lòc, heregar, trèir eth povàs, cirar es sabates Ex Dempús de cirar es sabates te les cau brossar ben brossades, atau vieràn ben ludentes Colistrar-se era lèit Català 1 raspallar Després d’embetumar les sabates, cal raspallar-les ben raspallades, i així quedaran ben enllustrades 2 brossar-se, quallar-se © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 

brossat

brossat

    nòm m Hormatge fresc e trende e de color blanc; se minge damb mèu o sucre.

    Català: brossat, mató, recuit

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

brossat

nòm m Hormatge fresc e trende e de color blanc se minge damb mèu o sucre Català brossat, mató, recuit © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 

brosta

brosta

    nòm f Açò que hè er arbe abans dera huelha, era possada der arbe. Ex.: Es crabes se te minjaràn era brosta.

    Català: brosta: Les cabres se’t menjaran la brosta

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

brosta

nòm f Açò que hè er arbe abans dera huelha, era possada der arbe Ex Es crabes se te minjaràn era brosta Català brosta Les cabres se’t menjaran la brosta © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 

bròt

bròt

    nòm m
  1. Branca joena d’ua planta.
  2. Prumèra manifestacion d’un fenomèn, generaument dolent, que se pòt espàrger.

    3. Català: 1. brot, lluc; 2. brot, brotada f

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bròt

nòm m Branca joena d’ua planta Prumèra manifestacion d’un fenomèn, generaument dolent, que se pòt espàrger Català 1 brot, lluc 2 brot, brotada f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 

brotoar

brotoar

    v intr Gésser eth broton as arbes, plantes, etc. Ex.: Damb era lua vielha començarà a brotoar açò que semiès en Segalièra.

    Català: brotonar, llucar: Amb la lluna vella començarà a brotonar allò que has sembrat al segolar

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

brotoar

v intr Gésser eth broton as arbes, plantes, etc Ex Damb era lua vielha començarà a brotoar açò que semiès en Segalièra Català brotonar, llucar Amb la lluna vella començarà a brotonar allò que has sembrat al segolar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 

broton

broton

    nòm m
  1. Borron des vegetaus d’a on nèishen es branques, es huelhes e es flors.
  2. Branca joena d’ua planta.

    3. Català: 1. borró; 2. brot, lluc

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

broton

nòm m Borron des vegetaus d’a on nèishen es branques, es huelhes e es flors Branca joena d’ua planta Català 1 borró 2 brot, lluc © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 

bruisha

bruisha

    nòm f
  1. Personatge qu’enes condes apareish en forma de hemna vielha, fòrça lèja e pòrte mala sòrt.
  2. Hemna que, segontes credença populara, s’ocupe en ahèrs magics, subernaturaus e diabolics.

    3. Català: bruixa

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bruisha

nòm f Personatge qu’enes condes apareish en forma de hemna vielha, fòrça lèja e pòrte mala sòrt Hemna que, segontes credença populara, s’ocupe en ahèrs magics, subernaturaus e diabolics Català bruixa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 

bruisheria

bruisheria

    nòm f Conjunt de coneishement e practiques d’aqueri que cren qu’an un pacte damb eth diable o damb es esperits malignes.

    Català: bruixeria

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bruisheria

nòm f Conjunt de coneishement e practiques d’aqueri que cren qu’an un pacte damb eth diable o damb es esperits malignes Català bruixeria © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 

brulh

brulh

    nòm m Veu dera vaca e deth taure.

    Català: mugit, bramul

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

brulh

nòm m Veu dera vaca e deth taure Català mugit, bramul © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 

brullar

brullar

    v tr
  1. Hèr brulhs.
  2. Destruïr o consumir ua causa damb huec o damb calor.
  3. Secar-se ua planta per efècte dera calor o deth hered excessiu.

    4. Català: 1. mugir, bramular; 2. cremar; 3. abrusar-se

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

brullar

v tr Hèr brulhs Destruïr o consumir ua causa damb huec o damb calor Secar-se ua planta per efècte dera calor o deth hered excessiu Català 1 mugir, bramular 2 cremar 3 abrusar-se © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana