Es mostren 58041 resultats

absorto
-ta


<title type="display">absorto</title>

    adjectiu
  1. [admirado] absort -a, meravellat -ada, parat -ada. Estaba absorto ante sus adelantos, estava parat dels seus progressos.
  2. [abstraído] abstret -a, absort -a, absorbit -ida, abismat -ada. Absorto en sus cavilaciones, en la lectura, absort en les seves cavil·lacions, abstret en la lectura.

absorto
-ta

 

abstemio
-mia

abstemio
-mia

 

abstención

abstención

 

abstencionismo

abstencionismo

 

abstencionista

abstencionista

 

abstener


<title type="display">abstener</title>

    [Se conjuga como: tener] verb transitiu
  1. [contener] refrenar, contenir, retenir. El temor de irritarle más me abstuvo de intervenir, la por d'irritar-lo més em va refrenar d'intervenir.
  2. verb pronominal
  3. abstenir-se, privar-se, estar-se. Abstenerse del café, abstenir-se del cafè. En la duda, abstente, en cas de dubte, abstén-te.

abstener

 

abstergente

abstergente

 

absterger

absterger

 

abstersión

abstersión

 

abstersivo
-va

abstersivo
-va