<title type="display">desmalladura</title>
femení [en una cota, una red] estrip m.
Es mostren 58041 resultats
desmallar
<title type="display">desmallar</title>
-
verb transitiu
- desmallar. verb pronominal
- desmallar-se.
desmallar
verb transitiu desmallar verb pronominal desmallar-se
desmamar
<title type="display">desmamar</title>
verb transitiu [destetar] deslletar, desmamar.
desmamar
verb transitiu destetar deslletar , desmamar
desmán
<title type="display">desmán</title>
-
masculí
- excés, desordre. Ha cometido muchos desmanes, ha comès molts excessos.
- abús. No tolerará estos desmanes, no tolerarà aquests abusos.
- [desdicha] desgràcia f, dissort f.
desmán
masculí excés , desordre Ha cometido muchos desmanes , ha comès molts excessos abús No tolerará estos desmanes , no tolerarà aquests abusos desdicha desgràcia f , dissort f
desmaña
<title type="display">desmaña</title>
femení inhabilitat, malaptesa, matusseria.
desmaña
femení inhabilitat , malaptesa , matusseria
desmañado
-da
<title type="display">desmañado</title>
adjectiu i masculí i femení desmanyotat -ada, maldestre -a.
desmañado
-da
adjectiu i masculí i femení desmanyotat -ada , maldestre -a
desmanchar
<title type="display">desmanchar</title>
verb transitiu americanisme netejar, treure les taques.
desmanchar
verb transitiu americanisme netejar , treure les taques
desmandado
-da
<title type="display">desmandado</title>
-
adjectiu
- [desobediente] desobedient, malcreient, malcregut -uda.
- [indómito] rebel.
desmandado
-da
adjectiu desobediente desobedient , malcreient , malcregut -uda indómito rebel
desmandamiento
<title type="display">desmandamiento</title>
-
masculí
- [revocación de una orden] contraordre f, contramanament.
- [desobediencia] desobediència f, insubordinació f.
- [falta de educación] mala educació f.
desmandamiento
masculí revocación de una orden contraordre f , contramanament desobediencia desobediència f , insubordinació f falta de educación mala educació f
desmandar
<title type="display">desmandar</title>
-
verb transitiu
poc freqüent
- [a uno] contramanar, contraordenar.
- [una orden] contramanar, desmanar.
- [desmanar] desarramadar. verb pronominal
- [descomedirse] excedir-se, fer-ne un gra massa.
- [desobedecer] insubordinar-se, sublevar-se. Se desmandaba tanto que tuvieron que tomar una decisión drástica, s'insubordinava tant que van haver de prendre una decisió dràstica.
- [separarse] separar-se, apartar-se.
- [desmanarse] desarramadar-se.
desmandar
verb transitiu poc freqüent a uno contramanar , contraordenar una orden contramanar , desmanar desmanar desarramadar verb pronominal descomedirse excedir-se , fer-ne un gra massa desobedecer insubordinar-se , sublevar-se Se desmandaba tanto que tuvieron que tomar una decisión drástica , s'insubordinava tant que van haver de prendre una decisió dràstica separarse separar-se , apartar-se desmanarse desarramadar-se