verb transitiu [desenlazar] desllaçar, desenllaçar.

adjectiu deslleial. Un compañero, una conducta desleal, un company, una conducta deslleial.

femení deslleialtat.

verb transitiu poc freqüent agricultura
1. [despampanar] esbrostimar.
2. [limpiar de brotes] esbrotar, esbrotonar, esnovar.

verb transitiu poc freqüent agricultura deslechugar.

[Se conjuga como: reír] verb transitiu
1. [harina, cal, etc] deixatar, eixatar.
2. [colores] diluir.
verb pronominal
3. deixatar-se.

verb transitiu [Se conjuga como: apretar] esllemenar.

adjectiu
1. [participio pasado de deslenguar]
2. figuradament [insolente] llengut -uda, llenguallarg -a, desbocat -ada, insolent.

masculí figuradament i familiarment insolència f, grolleria f.

verb transitiu
1. tallar la llengua.
verb pronominal figuradament i familiarment
2. [desbocarse] desbocar-se, desfogar-se.
3. [despotricar] malparlar, xerrar per xerrar (o sense miraments, o sense mirar prim).