desbastar verb transitiu escalabornar, desbastar. Desbastar un trozo de madera, escalabornar un tros de fusta. [los metales] desbastar. figuradament treure la llana del clatell.
desbaste masculí [de madera] escalaborn, desbast. [de metales] desbast. figuradament [de una persona] civilització f.
desbocadamente adverbi [desenfrenadamente] desbocadament, desenfrenadament. [descaradamente] descaradament, desvergonyidament.
desbocado adjectiu [caballo] desbocat -ada. [con la boca rota] esbrocat -ada, desbrocat -ada. Jarro desbocado, gerra esbrocada. figuradament i familiarment [malhablado] desbocat -ada.
desbocamiento masculí [de un caballo] desbocament. [de un jarro] esbrocament, desbrocament. figuradament [descompostura] desbocament.
desbocar verb transitiu [romper la abertura] esbrocar, desbrocar, esbroquellar. Desbocar una vasija, esbrocar un atuell. verb intransitiu poc freqüent [un río, calle, camino, etc] desembocar. El Ebro desboca en el Mediterráneo, l'Ebre desemboca a la Mediterrània. verb pronominal [caballo] desbocar-se. figuradament [descomponerse] desbocar-se.