Pronúncia: bɛ́nsə
-
verb transitiu
-
vaincre,
battre.
Vèncer l'enemic, vaincre l'ennemi .
- usat absolutament l'emporter sur, dans. Vèncer en una discussió, l'emporter dans une discussion.
- l'emporter, gagner, triompher.
- figuradament vaincre, surmonter. Vèncer les dificultats, els obstacles, surmonter les difficultés, les obstacles. verb intransitiu
- échoir, arriver à échéance, arriver à son terme, expirer. El pagaré venç avui, le billet échoit aujourd'hui. La lletra venç el dia trenta, la traite arrive à échéance le trente. El terme ha vençut, le délai a expiré.
- donar-se per vençut s'avouer (se tenir pour) vaincu -e.