enfilar

Pronúncia: əmfilá
    verb transitiu
  1. [una agulla] enfiler.
    1. [perles, pedres, etc] enfiler.
    2. figuradament [traspassar] embrocher, enfiler, enferrer.
  2. [lligar en fila] attacher.
  3. cadascú per on l'enfila (les enfila) figuradament i popularment à chaque fou sa marotte.
  4. verb transitiu i intransitiu
  5. figuradament [un camí] (s')enfiler, emprunter tr.
  6. verb pronominal
  7. [pujar] grimper intr. S'ha enfilat al faig, il a grimpé sur un hêtre.
  8. botànica grimper intr. L'heura s'enfila pels troncs de les pomeres, le lierre grimpe aux troncs des pommiers .
    • [amb esforç] monter intr, gravir avec peine intr.
  9. figuradament [socialment] monter, gravir. S'ha anat enfilant ràpidament, il a gravi les échelons rapidement .
    • [irritar-se] s'emporter, s'emballer, s'irriter. Quan parla de pressa, sempre s'enfila, quand il parle vite, il s'emporte toujours.