-
verb transitiu
- [fabricar, compondre, formar] hacer. Fer melmelada, hacer mermelada. Fer un poema, hacer un poema.
- [en sumes] hacer, ser, ser igual a, sumar. Cinc i quatre fan nou, cinco y cuatro hacen nueve.
- [ajuntar elements, parts] hacer. Amb aquests fascicles farem dos volums, con estos fascículos haremos dos volúmenes.
- [engendrar] hacer. El seu marit li va fer tres fills, su marido le hizo tres hijos.
- [parir un animal] parir.
- [pondre] poner. La gallina ha fet un ou, la gallina ha puesto un huevo.
- [crear] hacer, crear. Déu feu la llum, Dios hizo la luz.
- [plantar] sembrar, poner, plantar. A la feixa, hi farem cebes, en el bancal sembraremos cebollas.
- [produir, donar] dar, hacer, producir. Aquesta terra fa bon blat, esta tierra da buen trigo. Aquesta bota fa bon vi, esta bota hace buen vino.
- [fornir] dar, servir. Faci'm un quilo de pèsols, deme un kilo de guisantes.
- [menjar, beure] tomar, echar. Fer un mos, tomar un bocado.
- [fumar] echar, fumar. Anem a fer un cigarret, vamos a echar un cigarrillo.
- [netejar, arreglar] hacer. Fer els vidres, hacer los cristales. Es feia la barba cada dia, se hacía la barba cada día. Fer el llit, hacer la cama.
- [cuinar] hacer. Fer l'arròs, hacer el arroz.
- [realitzar una acció] hacer. Fer bones obres, hacer buenas obras. Fer una pregunta, hacer una pregunta.
- [un petó, una abraçada] dar.
- [moixaines, afalacs] hacer. Fer una carantoina, hacer una carantoña.
- [efectuar un moviment] dar. Fer un salt, una passejada, dar un salto, dar un paseo.
- [recórrer un indret] correr, recorrer. Ha fet tot Europa, ha corrido toda Europa.
- [gestos, sorolls, etc] hacer. Fer una ganyota, fer xivarri, hacer una mueca, hacer barullo.
- [crits, xiulets] dar, pegar. Fer un xiscle, dar un chillido. Fer un sospir, dar un suspiro.
- [causar un efecte] hacer. Fer bé, mal, fer ombra, hacer bien, mal, hacer sombra.
- causar, dar. Fer plaer, goig, causar placer, gozo.
- [anys] cumplir, hacer. Avui fa dotze anys, hoy cumple doce años.
- [dir] decir. Ell va fer: calleu tots!, él saltó y dijo: ¡callad todos!
- [obrar d'acord amb una norma, prescripció, etc] hacer. Fer dejuni, hacer ayuno.
- [creure, suposar] hacer, suponer. Et feia més llest, te hacía más listo.
- [ocasionar que s'esdevingui] hacer. Fes que arribin sans i estalvis, haz que lleguen sanos y salvos.
- [imitar] hacer. Fer el mort, hacer el muerto.
- [mesurar] hacer, medir. Aquest envà fa sis centímetres, este tabique hace seis centímetros.
- [ésser propi de] hacer. Aquest detall fa molt fi, este detalle hace muy fino.
- [amb infinitiu] hacer. Fer riure, plorar, hacer reír, llorar. Fer veure, hacer ver.
- [donar motiu] dar que. Fer parlar, dar que hablar.
- [fer fer una cosa] dar a. Fer brodar un joc de taula, dar a bordar una mantelería.
- [seguit d'un verb pronominal amb elisió del -se] hacer que [seguido de subjuntivo]. Fes adormir el nen, haz que se duerma el niño.
- hacer. Fer enrabiar, enfadar, hacer rabiar, enfadar.
- [seguit d'un nom] [anar fent alguna cosa] estar de. Fer camí, vacances, estar de camino, de vacaciones.
- [mostrar una actitud] hacer. Fer la guerra, hacer la guerra. verb transitiu i impersonal
- [temps] hacer. Fer bon temps, hacer buen tiempo. Fa dies que no el veig, hace días que no le veo. verb transitiu
- a mig fer a medio hacer.
- ben fet figuradament [una persona] bien hecho. Un noi molt ben fet, un muchacho muy bien hecho.
- fa més qui vol que qui pot querer es poder.
- fer el... [presumir, simular] dárselas de. Fer el valent, dárselas de valiente.
- fer el... [fer allò que el nom expressa] hacer el. Fer el ximple, hacer el tonto.
- fer el que hagi de fer (o el que li toqui) hacer lo que debe.
- fer fer mandar hacer. Has fet fer el matalàs?, ¿has mandado hacer el colchón?
- fer gresca (o tabola, o barrila, etc) estar de juerga (o de parranda, etc).
- fer perquè sí hacer por hacer.
- ja s'ho farà allá él, allá se las componga (o se las entienda).
- no fa (o feia) gaire [temps] no hace (o hacía) nada (o mucho).
- no fer ni deixar fer no comer ni dejar comer.
- no haver de fer res més que no tener más que. No has de fer res més que dir-ho, no tienes más que decirlo.
- no fer altra cosa (o res més) que no hacer más que.
- què hi fa? ¿qué más da?
- què hi farem! ¡qué le vamos a hacer!
- qui la fa la paga quien (o el que) la hace la paga, quien rompe paga.
- tal faràs tal trobaràs quien mal anda mal acaba. verb intransitiu
- [obrar, ésser actiu] hacer. Fer bé, hacer bien. Deixa'l fer, déjale hacer.
- [haver-n'hi prou] haber (o tener) bastante (o suficiente). Amb cinc ja farem, con cinco habrá bastante.
- fa? [oi?] ¿verdad?, ¿eh? Fa que és bonica?, ¿verdad que es bonita?
- fer a [convenir] hacer. No fa al cas, no hace al caso.
- fer amb [concordar] cuadrar, casar, coincidir. Això no fa amb allò que has dit abans, esto no cuadra con lo que has dicho antes.
- fer amb [una peça de roba] pegar (o ir) con. Aquestes mitges no fan amb el vestit, estas medias no pegan con el vestido.
- fer de [exercir] hacer (o trabajar) de. Fa de fuster, d'actor, hace de carpintero, de actor.
- fer de [interpretar] hacer de. Fer de Hamlet, hacer de Hamlet.
- fer de [exercir eventualment] hacer, hacer las veces de. Fer de pare, hacer las veces de padre.
- fer de (o per) [procurar, esforçar-se] hacer por (o para). Fes de veure'l demà mateix, haz por verle mañana mismo.
- fer per a [ésser adequada una actitud] ir bien con, ir. Aquest geni no fa per a tu, este mal genio no va bien contigo (o no te va).
- fer per a [persones] ser del estilo, venir bien, pegar. Aquesta noia no fa per a ell, esta chica no es de su estilo.
- fer per a [convenir] ser para, ir bien. Una pujada així no fa per a ell, una cuesta así no es para él.
- fet i fet [al capdavall] al fin y al cabo, a la postre. Fet i fet és el seu germà, al fin y al cabo es su hermano.
- fet i fet entre una cosa y otra. Fet i fet serà l'hora de marxar, entre una cosa y otra será la hora de irse.
- no fer amb no rezar (o ir) con. Això no fa amb mi, esto no reza conmigo.
- pel que fa a en cuanto a, en lo concerniente (o en lo que concierne) a, por lo que respecta a, con relación a (o en relación con), respecto a (o de).
- per tu faràs! familiarment ¡tú te lo pierdes!
- que es faci fotre (o fúmer)! vulgarment ¡que se pudra!, ¡que se fastidie!, ¡que se joda!
- si fa no fa (o o no fa) poco más o menos, más o menos.
- si fa no fa (o o no fa) [a final de frase] o así, poco más o menos, más o menos. Falten uns tres quilòmetres si fa o no fa, faltan unos tres kilómetros o así.
- tant li fa! ¡tanto da!
- tant me fa me da igual, no me importa, me importa tres pitos, me tiene (o me trae) sin cuidado. verb pronominal
- [esdevenir] hacerse. Fer-se gran, hacerse mayor.
- [realitzar-se] hacerse. Les coses no es fan soles, las cosas no se hacen solas.
- [aconseguir, adquirir] hacerse con. M'he fet quaranta euros venent diaris, me he hecho con cuarenta euros vendiendo periódicos.
- [dedicar-se a una professió] hacerse, meterse a fam. Fer-se frare, meterse a fraile.
- [desenvolupar-se] hacerse. Aquest pi s'ha fet molt de pressa, este pino se ha hecho muy deprisa.
- [acostumar-se] hacerse, acostumbrarse. Fer-se als nous costums, hacerse a las nuevas costumbres.
- [seguit d'infinitiu] hacerse. Fer-se estimar, matar, hacerse querer, matar.
- [concebre] hacerse. Fer-se una idea, hacerse una idea.
- [convertir-se] ponerse, volverse, hacerse. El vi s'ha fet agre, el vino se ha puesto agrio (o se ha hecho vinagre).
- fer-se [tractar-se] hablarse, llevarse [bien o mal], estar a bien (o en buena armonía). Les dues germanes no es fan, las dos hermanas no se hablan (o no se llevan bien).
- fer-se a la mar, a la vela marina, marítim hacerse a la mar, a la vela.
- fer-se amb algú [tractar-se] llevarse bien (o estar a bien) con uno, estar en buena armonía con uno.
- fer-se conèixer, entendre, veure darse a conocer, a entender, a ver.
- fer-se enllà [apartar-se] hacerse allá.
- fer-se enrere hacerse atrás.
- fer-se'n [costar] subir a, salir por. D'aquest peix me n'he fet vint euros, este pescado me ha subido a veinte euros.
- fer-se seu figuradament [algú] hacerse suyo.
- fer-s'ho tot a sobre [un nen, un malalt] hacérselo todo encima.
- què se'n deu haver fet de...? ¿qué habrá sido de...?
- què se n'ha fet de...? [una persona] ¿qué es de? Què se n'ha fet del teu germà?, ¿qué es de tu hermano?
Vegeu també:
fer2