cap1

    masculí
  1. anatomia cabeza f. Donar-se un cop al cap, darse un golpe en la cabeza.
  2. [intel·ligència] cabeza f, caletre fam, pesquis fam. Tenir cap, tener cabeza.
  3. [capital] cabeza f. Cap de municipi, cap de comarca, cabeza de municipio, cabeza de comarca.
  4. [individu] cabeza f. Dos caramels per cap, dos caramelos por cabeza.
  5. [de bestiar] cabeza f.
  6. [vida] cabeza f. Demanar el cap d'algú, pedir la cabeza de alguien.
  7. [part més alta] cabeza f. El cap d'una muntanya, la cabeza de una montaña.
  8. [part anterior] cabeza f.
  9. [d'un martell, mall, etc] cabeza f.
  10. [extrem] cabo. El cap d'una corda, el cabo de una cuerda.
  11. [d'una biga] cabeza f.
  12. geografia cabo.
  13. heràldica jefe, frente.
  14. indústria tèxtil [tros de roba] cabeza f.
  15. a què treu cap...? ¿a qué viene...?
  16. a l'altre cap del món figuradament i familiarment [molt lluny] al fin del mundo, en el quinto infierno.
  17. abaixar (o acotar) el cap agachar (o bajar, o doblar) la cabeza.
  18. aixecar (o alçar) el cap figuradament [superar dificultats] alzar (o levantar) cabeza.
  19. al cap de al cabo de, a la vuelta de.
  20. al cap de poc [poc després] al poco, a poco de.
  21. al cap i a la fi (o al cap i a l'últim, o al cap darrer) al fin y al cabo, en fin de cuentas, después de todo.
  22. amagar el cap sota l'ala figuradament [inhibir-se] esconder (o meter) la cabeza bajo el ala.
  23. amb el cap baix (o cot, o jup) cabizbajo, con la cabeza baja.
  24. amb el cap ben alt [amb dignitat] con la cabeza bien alta.
  25. amb el cap descobert [sense barret] con la cabeza descubierta.
  26. anar de cap per avall (o anar cap per avall) figuradament i familiarment andar manga por hombro (o patas arriba).
  27. anar amb el cap sota l'ala figuradament [desanimat] estar alicaído (o cabizbajo).
  28. anar calent de cap figuradament i familiarment [anar begut] ir cargado (o borracho), estar hecho una cuba.
  29. anar el cap enfora figuradament [rodar] írsele a uno la cabeza.
  30. anar-hi el cap en alguna cosa jugarse la cabeza (o el cuello) en algo.
  31. anar-se'n amb les mans al cap [resultar perjudicat] salir con las manos en la cabeza.
  32. anar-se'n (o fugir) del cap alguna cosa irse algo de la cabeza.
  33. assentar-se-li a algú el cap familiarment [posar seny] sentar la cabeza. A aquest noi ja se li ha assentat el cap, este chico ya ha sentado la cabeza.
  34. assentir amb el cap asentir con la cabeza.
  35. ballar pel cap [recordar vagament] rondar por la cabeza.
  36. cap atòmic tecnologia cabeza atómica.
  37. cap baix (o cot) cabizbajo, con las orejas gachas.
  38. cap blanc [cabells blancs] cabello canoso.
  39. cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd) cabeza vacía (o hueca, o a pájaros, o llena de pájaros, o de chorlito).
  40. cap buit (o d'ase, o de carbassa) [curt d'enteniment] cabeza dura.
  41. cap d'ala [eminència] personalidad.
  42. cap d'any día de año nuevo, día primero de año.
  43. cap d'any [aniversari] aniversario, cabo de año. Avui és el cap d'any de la seva mort, hoy es el aniversario de su muerte.
  44. cap d'ase ictiologia [Eutrigla gurnardus] lira.
  45. cap de brot botànica flor (o fruto) terminal.
  46. cap de llinyol [de sabater] trozo de bramante (o cordel).
  47. cap de mort [d'un esquelet] calavera.
  48. cap de mort arts gràfiques cabeza de muerto.
  49. cap de mort [carn de bou, de porc] babilla.
  50. cap de núvol nube de verano.
  51. cap de partit [població] cabeza de partido.
  52. cap de peça [d'un teixit] cabeza.
  53. cap de platja, de pont ciències militars cabeza de playa, de puente.
  54. cap de setmana fin de semana.
  55. cap de taula [lloc d'honor] cabecera de la mesa.
  56. cap de turc cabeza de turco.
  57. cap d'olla zoologia [Globicephala sp] calderón.
  58. cap magnètic electricitat cabezal magnético.
  59. cap per a lligar cabo suelto.
  60. cap per amunt cabeza arriba.
  61. cap per avall cabeza abajo, boca abajo.
  62. cap per avall [desordenat] patas arriba.
  63. cap per cap [tant per tant] por el mismo precio, en igualdad de circunstancias.
  64. cap roig ictiologia [escórpora] cabracho, raño.
  65. caps blancs botànica [Alyssum maritimum] mastuerzo marítimo.
  66. caps d'ase botànica [tomanyí] cantueso, tomillo borriquero, hierba de san Juan.
  67. caure de cap caer de cabeza, dar de cabeza en el suelo.
  68. començar de cap i de nou figuradament i familiarment [hacer] borrón y cuenta nueva. Per mi, comencem de cap i de nou, por mí, borrón y cuenta nueva. Caldrà començar de cap i de nou, habrá que hacer borrón y cuenta nueva.
  69. d'un cap a l'altre de uno al otro extremo.
  70. d'un cap a l'altre de la terra de un extremo al otro de la tierra, en toda la redondez de la tierra, a lo largo y ancho de la tierra.
  71. de cap de cabeza.
  72. de cap a cap (o de cap a peus) figuradament [completament] de cabo a rabo, de pies a cabeza.
  73. de cap a cap (o de cap a peus) figuradament [perfecte] de pies a cabeza, hecho y derecho. És un senyor de cap a peus, es un señor de pies a cabeza.
  74. de cap i de nou figuradament [des del principi] desde el principio, de nuevo.
  75. donar cap [a un projecte] llevar a cabo.
  76. dur al cap [projectar] tener en la mente.
  77. dur de cap duro de entendederas (o de mollera).
  78. dur de cap [tossut] de cabeza dura.
  79. dur de cap una cosa tener el propósito (o la intención) de hacer una cosa.
  80. escalfar-se el cap figuradament i familiarment [preocupar-se] calentarse la cabeza, calentarse (o devanarse) los sesos.
  81. ésser un cap calent figuradament ser caliente de cascos.
  82. estar malament del cap andar mal de la cabeza.
  83. estar tocat del cap figuradament estar tocado de la cabeza, andar mal de la cabeza.
  84. fer aixecar (o alçar) el cap a algú figuradament hacer levantar la cabeza a uno.
  85. fer ballar el cap a algú llevar (o traer) a uno de cabeza.
  86. fer el cap viu estar al tanto.
  87. fer perdre el cap hacer perder el juicio, volver tarumba.
  88. fer un cap nou familiarment romperle a uno los huesos (o un hueso).
  89. fer volar el cap a algú figuradament i familiarment [matar] levantar (o saltar) la tapa de los sesos a uno.
  90. inflar (o omplir) el cap a algú (amb idees) figuradament hinchar (o calentar) la cabeza a alguien, llenarle la cabeza de aire (o de pájaros, o de viento).
  91. inflar (o omplir) el cap figuradament i familiarment [donar la llauna] darle a uno dolores de cabeza.
  92. jugar-s'hi el cap familiarment [apostar] jugarse la cabeza (o el cuello).
  93. lligar caps figuradament atar cabos.
  94. mal cap mala cabeza.
  95. no alçar (o aixecar) el cap figuradament no alzar (o levantar) cabeza.
  96. no cabre una cosa al cap figuradament no caber una cosa en la cabeza.
  97. no deixar caps per lligar no dejar cabo suelto.
  98. no perdre el cap figuradament [conservar la serenitat] no perder la cabeza.
  99. no saber pas per quin cap agafar-ho figuradament no saber por dónde agarrarlo (o cogerlo).
  100. no tenir cap ni centener (o peus) figuradament [ser absurd] no tener pies ni cabeza.
  101. no treu cap a res no conduce a nada (o a ninguna parte).
  102. omplir el cap de cascavells figuradament i familiarment levantar de cascos.
  103. passar pel cap a algú alguna cosa [acudir-se-li] pasarle (o pasársele) una cosa a alguien por la cabeza.
  104. pel cap alt como mucho, a lo más, todo lo más, como máximo, a lo sumo.
  105. pel cap baix por lo menos, como mínimo.
  106. per cap [repartiment] por cabeza, por barba.
  107. per un cap [guanyar o perdre] por una cabeza.
  108. perdre el cap [per algú] perder la cabeza, beber los vientos por.
  109. posar el cap com un tabal (o un timbal, o tres quartans) [marejar, atordir] calentarle a alguien la cabeza.
  110. posar-se-li (o ficar-se-li) a algú una cosa al cap ponérsele (o metérsele) a alguien una cosa en la cabeza.
  111. prendre de cap d'esquila familiarment coger ojeriza (o manía, o tirria).
  112. pujar a algú alguna cosa al cap [els diners, la fama] subírsele a alguien una cosa a la cabeza.
  113. rodar el cap dar vueltas la cabeza, írsele a uno la cabeza.
  114. rompre's (o trencar-se) el cap familiarment romperse (o quebrarse) la cabeza.
  115. saber de cap a peus (o saber pel cap dels dits) saber al dedillo.
  116. seure al cap de taula estar a la cabecera de la mesa.
  117. tallar (o llevar) el cap cortar la cabeza.
  118. tants caps tants barrets figuradament cada maestrillo tiene su librillo, tantos hombres, tantos pareceres, tantas seseras, tantas monteras.
  119. tenir el cap a tres quarts de quinze figuradament i familiarment [estar distret] estar en Babia (o en las Batuecas, o en la inopia, o en la nubes, o en la luna), tener la cabeza a las once.
  120. tenir el cap ben clar tener la cabeza muy clara, estar en su pleno conocimiento (o en su sano juicio).
  121. tenir el cap espès (o carregat) tener la cabeza como un bombo (o embotada, o pesada).
  122. tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent) [no tenir seny] tener pájaros en la cabeza (o tener la cabeza llena de pájaros, o tener la cabeza a pájaros).
  123. tirar-s'hi de cap figuradament [arriscar-se] echarse al agua.
  124. trencar el cap a algú figuradament i familiarment retorcer a uno el pescuezo.
  125. trencar-se el cap figuradament [cavil·lar] romperse la cabeza.
  126. treure cap a conducir a. A què treu cap?, ¿a qué conduce?
  127. treure el cap sacar la cabeza, asomarse. Treure el cap per la finestra, asomarse a la ventana.
  128. treure el cap figuradament [començar a sortir] sacar la cabeza, apuntar, asomar. Sembla que l'hivern ja treu el cap, parece que el invierno saca la cabeza. El blat ja treu el cap, el trigo ya asoma.
  129. treure's una cosa del cap quitarse algo de la cabeza.
  130. treure a algú una cosa del cap quitar a alguien una cosa de la cabeza.
  131. val més ésser cap de lluç que cua d'estruç (o val més ésser cap d'arengada que cua de lluç [o de pagell, o de rajada]) más vale (o mejor) ser cabeza de ratón que cola de león, más vale (o mejor) ser cabeza de sardina que cola de salmón.
  132. venir al cap venir a la cabeza (o a la mente).
  133. volar-se el cap figuradament i familiarment [suïcidar-se] levantarse (o saltarse) la tapa de los sesos.
  134. masculí i femení
  135. [persona] jefe -fa, cabeza. Cap de bàndol, de la tribu, jefe de banda, de la tribu. La cap del departament de vendes, la jefa del departamento de ventas.
  136. [d'un llinatge] cabeza.
  137. alt cap ciències militars alto mando.
  138. cap de claca teatre jefe de clac, primer alabardero.
  139. cap de corda [alpinisme] cabeza (o primero) de cordada.
  140. cap de dansa [capdanser] maestro de baile, primer bailarín.
  141. cap de dansa figuradament [capdavanter] amo del cotarro.
  142. cap de dol [en un enterrament] presidencia del duelo.
  143. cap de família (o de casa) cabeza de familia.
  144. cap de govern [president] jefe de gobierno.
  145. cap de llinatge cabeza de linaje.
  146. cap de negociat jefe de negociado.
  147. cap de sèrie esports cabeza de serie.
  148. cap d'esquadra ciències militars jefe de escuadra.
  149. cap d'estació ferrocarrils jefe de estación.
  150. cap d'estat jefe de Estado.
  151. cap de taula [en un àpat] el que preside la mesa.
  152. cap rapat [f cap rapada] cabeza rapada.
  153. en cap locució adjectiva jefe, en jefe. Conseller en cap, consejero jefe.



  154. Vegeu també:
    cap2
    cap3