Vés al contingut
verb intransitiu
-
vacil·lar.
Una luz que vacila, una llum que vacil·la.
-
figuradament
vacil·lar.
Su memoria vacilaba, la seva memòria vacil·lava.
-
figuradament [fluctuar]
oscil·lar,
fluctuar.
El color vacila entre el azul y el verde, el color oscil·la entre el blau i el verd.
-
familiarment [presumir]
presumir,
fer el merda (o el tifa).
¡Cómo vacila con su coche nuevo!, com fa el merda amb el cotxe nou!
verb intransitiu [o transitiu]
-
familiarment [burlarse]
fotre's pron,
fúmer-se pron,
passejar-se pron,
rifar-se pron.
No me vaciles, no et fotis de mi.