topar

    verb transitiu
  1. [encontrar casualmente] topar.
  2. marina, marítim [dos maderos] entestar.
  3. verb intransitiu
  4. [chocar] topar, xocar.
  5. figuradament [tropezar] topar. Topar con grandes dificultades, topar amb grans dificultats.
  6. figuradament i poc freqüent [estribar] consistir, estar, raure. El problema topa en esto, el problema consisteix en això.
  7. figuradament [salir bien] anar (o sortir) bé, reeixir, funcionar. Lo pediré por si topa, ho demanaré per si de cas va bé.