imponer

    [Se conjuga como: poner] verb transitiu
  1. imposar. El obispo impuso las manos sobre el ordenando, el bisbe imposà les mans sobre l'ordenand.
  2. [instruir] imposar, instruir. Imponer a alguien en gramática, imposar algú en gramàtica.
  3. [dinero] imposar.
  4. arts gràfiques imposar.
  5. figuradament [el respeto, el temor] imposar.
  6. figuradament [atribuir la responsabilidad] imposar, imputar.
  7. figuradament imposar, conferir. Imponer un cargo, imposar un càrrec.
    8. verb intransitiu
  8. figuradament imposar intr [o tr]. Aquellas montañas imponen, aquelles muntanyes imposen (o m'imposen).
    9. verb pronominal
  9. imposar-se. Se ha impuesto levantarse cada mañana a las seis, s'ha imposat de llevar-se cada matí a les sis.
  10. [ser necesario] imposar-se, ésser obligat. Ante la huelga de transportes públicos, se impone ir a pie, davant la vaga de transports públics, s'imposa d'anar a peu.
  11. [hacerse obedecer] imposar-se. Necesitamos a alguien que sepa imponerse, necessitem algú que se sàpiga imposar.
  12. [prevalecer] imposar-se. Se impone por su inteligencia, s'imposa per la seva intel·ligència.
  13. [informarse, instruirse] instruir-se. Imponerse en gramática, instruir-se en gramàtica.