excusar

    verb transitiu
  1. [disculpar] excusar.
  2. [impedir] evitar, impedir. Excusar disturbios, evitar disturbis.
  3. no caldre (o no caler), no tenir necessitat. Como vas a venir pronto, excuso escribirte, com que vindràs aviat, no cal que t'escrigui.
  4. estalviar. Si me echas esta carta al correo, me excusas tener que salir de casa, si em tires aquesta carta al correu m'estalvies d'haver de sortir de casa.
  5. [eximir] excusar. Excusadme de hacerlo, excuseu-me de fer-ho.
  6. refusar, defugir. Excusar responsabilidades, refusar responsabilitats.
  7. verb pronominal
  8. excusar-se. No te preocupes que, si me acusan, ya sabré excusarme, no hi pateixis gens, que, si m'acusen, ja sabré excusar-me.