descabezar

    verb transitiu
  1. [cortar la cabeza] decapitar, escapçar.
  2. escapçar. Estatua descabezada, estàtua escapçada. Árbol descabezado, arbre escapçat.
  3. figuradament i familiarment encetar, atacar. Descabezar un asunto, encetar un afer.
  4. ciències militars [cambiar de dirección] fer una conversió.
    5. verb pronominal
  5. agricultura [desgranarse] esgranar-se, desgranar-se.
  6. figuradament i familiarment [cavilar] escalfar-se el cap.