desbaratar

    verb transitiu
  1. [descomponer] desbaratar, descompondre. Desbaratar un mecanismo, desbaratar un mecanisme.
  2. [malgastar] balafiar, dilapidar. Desbaratar la fortuna de su familia, dilapidar la fortuna de la seva família.
  3. [hacer fracasar] desbaratar, frustrar. Desbaratar una sedición, desbaratar una sedició.
  4. desbaratar. El mal tiempo nos ha desbaratado la salida, el mal temps ens ha desbaratat la sortida.
  5. ciències militars [derrotar] desbaratar, derrotar, confondre.
  6. verb intransitiu
  7. [disparatar] desbaratar, dir bestieses.
  8. verb pronominal
  9. [descomponerse, confundirse] desbaratar-se.