compadecer

    [Se conjuga como: envejecer] verb transitiu
  1. compadir, plànyer.
  2. es de compadecer és de plànyer.
    3. verb pronominal
  3. [apiadarse] compadir-se.
  4. [compaginarse] compaginar-se.
  5. compadecerse mal no lligar. Su pretendida modestia se compadece mal con ese rasgo, la seva pretesa modèstia no lliga amb aquest gest.