-
verb transitiu
- [sumergir las redes] calar.
- [un líquido] calar, amarar, xopar. La lluvia le calaba la ropa, la pluja li calava la roba.
- [traspasar] calar.
- [bordar] calar.
- [agujerear] trepar.
- [una fruta] tatxar.
- [un sombrero] calar.
- [la bayoneta] calar.
- figuradament [adivinar] calar, filar. Era un fanfarrón y lo calaron enseguida, era un fanfarró i el van calar de seguida.
- [una lanza] apuntar.
- marina, marítim calar.
- americanisme [cachifollar] humiliar, rebaixar. verb intransitiu
- marina, marítim calar.
- [el aire] abatre's pron.
- calar hondo figuradament [impresionar] fer impacte, causar impressió, colpir. Aquellas palabras calaron hondo en su alma, aquelles paraules feren impacte en (o colpiren) el seu cor. verb pronominal
- [empaparse] calar-se.
- [el ave] abatre's.
- familiarment [introducirse] introduir-se.
- mecànica [el motor] calar-se.
Vegeu també:
calar1