Vés al contingut
femení
[en singular se utiliza con los artículos el o un]
-
[líquido]
aigua.
Un chorro de agua, un doll d'aigua.
Un agua muy clara, una aigua molt clara.
-
[lluvia]
aigua,
pluja.
Hoy tendremos agua, avui tindrem aigua.
-
[vertiente]
aiguavés m,
vessant m.
Tejado a dos aguas, teulada de dos aiguavessos.
-
[lágrimas]
llàgrimes pl,
plor m.
-
[orina]
aigua,
riu m fam.
-
marina, marítim [agujero]
via d'aigua.
-
marina, marítim [flujo o reflujo]
marea.
-
marina, marítim
corrent m [marí],
correntia.
-
plural
[de un diamante]
aigües.
-
plural
[de una tela, madera, etc]
aigües.
-
plural
marina, marítim
aigües.
Aguas internacionales, aigües internacionals.
-
plural
[estela]
aigües.
Seguir las aguas de un buque, seguir les aigües d'un vaixell.
-
agua abajo (o aguas abajo)
aigua avall.
-
agua arriba (o aguas arriba)
aigua amunt.
-
agua artesiana
aigua artesiana.
-
agua bendita
aigua beneita (o lustral).
-
agua blanda
aigua blana.
-
agua cruda (o gorda, o dura)
aigua dura (o crua).
-
agua de azahar (o de nafa)
aiguanaf.
-
agua de borrajas (o cerrajas)
figuradament
foc d'encenalls.
-
agua de cal
aigua de calç.
-
agua de Colonia
aigua de Colònia.
-
agua de fregar
aigua dels plats.
-
agua de lejía
lleixiu.
-
agua delgada
aigua blana.
-
agua de limón
llimonada.
-
agua de lluvia (o llovediza)
aigua de pluja.
-
agua de manantial
aigua de font (o de pou).
-
agua de olor
aigua d'olor,
aigua de colònia.
-
agua de rosas
aigua-ros,
aigua de roses.
-
agua de socorro
[bautizo]
baptisme d'emergència.
-
agua dulce
aigua dolça.
-
agua estancada
aigua moixa (o morta).
-
agua fuerte
[ácido nítrico]
aiguafort.
-
agua mineral
aigua mineral.
-
agua natural
aigua natural (o de l'aixeta).
-
agua nieve
aiguaneu.
-
agua oxigenada
aigua oxigenada.
-
agua pasada no mueve molino
figuradament
d'aigua passada molí no en mou.
-
agua pesada
aigua pesant.
-
agua potable
aigua potable.
-
agua que no has de beber, déjala correr
figuradament
olla que no has de menjar, deixa-la cremar.
-
agua regia
aigua règia.
-
agua sal
aigua-sal,
salmorra.
-
agua salobre
aigua salabrosa.
-
aguas de creciente
marea alta,
flux,
plenamar,
plena,
creixa.
-
aguas de menguante
marea baixa,
reflux,
baixamar.
-
aguas jurisdiccionales
aigües jurisdiccionals.
-
aguas llenas
marea alta,
mar plena,
plenamar.
-
aguas madres
[de la sal]
aigües mares (o de cristal·lització).
-
aguas mayores
les feines,
de ventre,
de cos.
Hacer aguas mayores, fer les feines, fer de cos.
-
aguas menores
orins,
pixats,
aigua.
-
aguas muertas
[estancadas]
aigua morta (o moixa).
-
aguas muertas
[marea muerta]
aigües mortes,
marea morta (o de quadratura).
-
aguas sucias (o residuales)
aigües fecals,
aigües residuals,
aigües negres.
-
aguas territoriales
aigües territorials (o jurisdiccionals).
-
aguas vertientes
[del tejado]
aigua de pluja.
-
agua termal (o aguas termales)
aigua termal.
-
¡agua va!
figuradament
ep!,
alerta!,
compte!
-
agua viva
[corriente]
aigua viva (o corrent).
-
aguas vivas
aigua viva (o corrent).
-
aguas vivas
[marea viva]
aigües vives,
marea viva.
-
ahogarse en un vaso de agua
negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua).
-
¡al agua!
a l'aigua!
-
bailar el agua a alguien
figuradament i familiarment
ballar l'aigua als ulls a algú.
-
bañarse en agua de rosas
figuradament
fregar-se les mans.
-
claro como el agua
figuradament
més clar que l'aigua.
-
como pez en el agua
com un peix a l'aigua.
-
como quien se bebe un vaso de agua
familiarment
com aquell qui res,
com bufar i fer ampolles.
-
cubrir aguas
[edificio]
cobrir,
posar la teulada.
-
dar un agua
[a la ropa]
fer una ensabonada [lleugera].
-
dar un agua
[con lavadora]
fer una passada.
-
del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo
no et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola.
-
echar agua al vino
figuradament
aigualir,
descafeïnar.
-
echar agua en el mar
figuradament
tirar aigua a mar.
-
echar el agua
batejar.
-
echarse al agua
figuradament [arriesgarse]
tirar-s'hi de cap.
-
es agua sucia
[café]
és aigüeroles.
-
esperar como agua de mayo
esperar amb candeletes.
-
estar con el agua al cuello
figuradament
estar amb l'aigua fins al coll.
-
estar hecho un agua
[sudado]
estar xop [de suor].
-
esto es agua pasada
figuradament
això ja està dat i beneït.
-
hacer agua
marina, marítim [una embarcación]
fer aigües.
-
hacer aguas mayores
fer de cos,
anar de ventre.
-
hacer aguas menores
orinar,
pixar,
fer un riu fam.
-
hacérsele a uno la boca agua
fer venir a algú aigua a la boca.
-
irse al agua
figuradament [fracasar]
anar-se'n al cel,
naufragar,
sortir femella,
tornar-se aiguapoll.
-
llevar el agua a su molino
figuradament
portar (o fer anar) l'aigua al seu molí.
-
meterse en agua
[el tiempo]
emplujar-se,
aigualir-se.
-
nadar (o estar) entre dos aguas
figuradament
nedar entre dues aigües.
-
no (o nunca) se puede decir de esta (o este fam) agua no beberé
no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré.
-
parecerse como dos gotas de agua
semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d'aigua.
-
romper aguas
[una parturienta]
trencar aigües.
-
sacar agua de las piedras
figuradament i familiarment
de les pedres treure'n pans.
-
sin decir agua va
familiarment
sense avisar.
-
sin decir agua va
familiarment [repentinamente]
en un dir Jesús,
en un tancar i obrir d'ulls.
-
tan claro como el agua
més clar que l'aigua.
-
tomar el agua (o las aguas)
marina, marítim
tancar la via d'aigua.
-
tomar las aguas
[un enfermo]
prendre les aigües.
-
venir como agua de mayo
familiarment
venir a bon punt.
-
volver las aguas por donde solían ir
figuradament
tornar al seu curs normal.