aburrir

    verb transitiu
  1. [hastiar] avorrir, enfastidir, enfastijar, cansar. Aburre con sus historias, avorreix amb les seves històries.
    2. verb pronominal
  2. avorrir-se, enfastidir-se. Se aburrió soberanamente, s'ha avorrit solemnement.
  3. aburrirse como una ostra (o como sapos) figuradament i familiarment morir-se d'avorriment, ensopir-se com un lluç.