Vés al contingut
[participio pasado: abierto]
verb transitiu
-
obrir.
-
[naturalmente]
descloure,
obrir,
badar.
Abrir los labios, la mano, descloure els llavis, la mà.
-
[los ojos]
obrir,
desclucar,
descloure.
-
[hender]
obrir,
badar,
esberlar.
Le abrió la cabeza, li va badar el cap.
Abrir un albaricoque, esberlar un albercoc.
-
[el apetito]
obrir.
-
[un agujero]
foradar,
obrir.
-
figuradament [inaugurar]
obrir,
inaugurar.
Abrir un negocio, obrir un negoci.
-
figuradament [encabezar]
obrir,
encapçalar.
-
abrir de par en par
[una puerta, una ventana]
esbatanar,
esbalandrar,
obrir de bat a bat.
-
abrir en canal
[un animal]
esbaconar,
obrir en canal.
-
a medio abrir
a mig obrir,
entreobert -a.
verb intransitiu
-
obrir.
Las tiendas abren a las ocho, les botigues obren a les vuit.
verb pronominal
-
obrir-se.
-
[naturalmente]
descloure's.
-
[los ojos]
obrir-se,
badar-se,
desclucar-se.
-
[una flor]
esbadellar-se,
esclatar intr,
espellir intr.
-
[un fruto]
esbadocar-se,
pellobrir-se,
pellpartir-se.
-
[la cabeza]
obrir-se,
badar-se,
esberlar-se.
-
[el tiempo]
aclarir-se.
-
[agrietarse]
esquerdar-se.
-
donar intr.
Puertas que se abren en la calle, portes que donen al carrer.
-
[sincerarse]
obrir-se,
confiar-se,
sincerar-se.
Abrirse a (o con) alguien, obrir-se a algú.
-
abrirse camino (o paso)
figuradament
obrir-se camí (o pas).