abrir

    [participio pasado: abierto] verb transitiu
  1. obrir.
  2. [naturalmente] descloure, obrir, badar. Abrir los labios, la mano, descloure els llavis, la mà.
  3. [los ojos] obrir, desclucar, descloure.
  4. [hender] obrir, badar, esberlar. Le abrió la cabeza, li va badar el cap. Abrir un albaricoque, esberlar un albercoc.
  5. [el apetito] obrir.
  6. [un agujero] foradar, obrir.
  7. figuradament [inaugurar] obrir, inaugurar. Abrir un negocio, obrir un negoci.
  8. figuradament [encabezar] obrir, encapçalar.
  9. abrir de par en par [una puerta, una ventana] esbatanar, esbalandrar, obrir de bat a bat.
  10. abrir en canal [un animal] esbaconar, obrir en canal.
  11. a medio abrir a mig obrir, entreobert -a.
  12. verb intransitiu
  13. obrir. Las tiendas abren a las ocho, les botigues obren a les vuit.
  14. verb pronominal
  15. obrir-se.
  16. [naturalmente] descloure's.
  17. [los ojos] obrir-se, badar-se, desclucar-se.
  18. [una flor] esbadellar-se, esclatar intr, espellir intr.
  19. [un fruto] esbadocar-se, pellobrir-se, pellpartir-se.
  20. [la cabeza] obrir-se, badar-se, esberlar-se.
  21. [el tiempo] aclarir-se.
  22. [agrietarse] esquerdar-se.
  23. donar intr. Puertas que se abren en la calle, portes que donen al carrer.
  24. [sincerarse] obrir-se, confiar-se, sincerar-se. Abrirse a (o con) alguien, obrir-se a algú.
  25. abrirse camino (o paso) figuradament obrir-se camí (o pas).