Com és ben sabut, les llengües tenen diverses maneres de formar mots, com ara la derivació (fuster és un derivat de fusta), la composició (busca-raons...), la truncació (súper a partir de supermercat), etc.
Hi ha un tipus de composició ben interessant que ha generat en català un nombre relativament petit de mots, però alguns són ben habituals. Es tracta de l'aglutinació d’elements de conjunts sintàctics. Exemples:
- la interjecció i adverbi déu-n’hi-do i la seva variant deu-n’hi-doret (ara s’escriuen amb guionets, com una sola paraula, tot i que abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivien Déu n’hi do i Déu n’hi doret!)
- les paraules adeu o adeu-siau (de l’expressió a Déu siau (encomanat), amb què hom encomanava a la protecció de Déu la persona acomiadada; siau és una forma ant. per sigueu)
- el substantiu arreveure (en el sentit de ‘comiat’, per exemple a donar l’arreveure a algú)
- el substantiu menfotisme (de l’expressió me’n fot i el sufix -isme)
- la interjecció manoi (contracció col·loquial i infantil de mira noi!)
- els adverbis onsevol i onsevulga (aglutinació de les frases on se vol i on se vulga, amb la forma verbal antiga vulga, actual vulgui: ‘a qualsevol lloc que es vulgui’)
- el substantiu vaitot (contracció de va-hi tot, en el sentit d’arriscar un jugador en una jugada tot els diners que té davant seu, fer un vaitot)
- el substantiu queviures (de què i viure)
- el substantiu nomoblidis (per referir-se a una planta o a un braçalet)
Precisament aquesta planta també rep un nom semblant en italià (nontiscordardimé, de l’expressió nón ti scordàr di mé ‘no t’oblidis de mi’), en alemany (Vergissmeinnicht), en anglès (forget-me-not)...
Altres paraules castellanes creades per aglutinació:
- hazmerreír
- metomentodo
- tentempié (de tente en pie)
- tentenelaire (de tente en el aire)
- sabelotodo
I en el cas del francès, aquests substantius, per exemple:
- va-et-vient (com el català vaivé)
- m’as-tu-vu (per referir-se a un fatxenda)
- qu’en-dira-t-on (el nostre què diran)
En anglès, trobem substantius com aquests:
- go-between (en el sentit d’‘intermediari’)
- has-been (en el sentit de ‘vella glòria’)
I en alemany, per exemple, els substantius:
- Tunichtgut (aglutinació de (ich) tu nicht gut, que té el sentit de ‘brètol’)
- Lebewohl (de l’expressió de comiat Lebe wohl!)
També és interessant el cas del substantiu anglès hearsay, de l’alemany Hörensagen i del francès ouï-dire, tots tres en el sentit de ‘rumors, brama’: Ce n’étaient que des ouï-dire, ‘només eren enraonies’.