huelha

    nòm f
  1. Organ des plantes que creish enes branques o ena cama, generaument de color verd, que pòt auer diuèrses formes en tot depéner dera espècia vegetau a qu’apertenh era planta. Sin.: fuelha.
  2. Lamina prima de metau, mès que mès d’ua arma o d’un esturment. Ex.: Era huelha d’un guinhauet.
  3. Esturment de talhar mès o mens enlinat.
  4. Tròç de papèr rectangular. Ex.: Ua huelha de papèr de barba.
  5. Lamina rectangular de papèr que forme part d’un libre, d’un quadèrn, etc.
  6. Part mobila d’ua pòrta, d’ua hièstra, etc., que la daurís o la tanque. Ex.: Ua pòrta de dues huelhes. Var. fuelha.

    7. Català: 1. fulla; 2. fulla: La fulla d’un ganivet; 3. fulla, eina de tall; 4. full m: Un full de paper de barba; 5. full m; 6. fulla, batent m: Una porta de dues fulles


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.