Pronúncia: smæʃ
- noun
- [collision] xoc, topada, trompada, batzac.
- col·lisió.
- accident.
- [breakage] trencament, rompiment.
- Finance fallida, bancarrota, ruïna.
- Tennis etc. esmaixada, cop sec.
- [noise of smash] estrèpit, terrabastall, pataplaf, retrò.
- he died in a car smash va morir en un accident de cotxe.
- the 1969 rail smash l'accident ferroviari del 1969.
- to go to smash fer-se miques, destrossar-se, esmicolar-se.
- they were ruined in the smash es van arruïnar amb la bancarrota. adjective
- smash hit èxit (total / aclaparador), triomf.
- the smash hit of 1920 l'èxit més gran del 1920. adverb
- to go smash into something topar de ple contra una cosa, donar-se una trompada contra alguna cosa. transitive verb
- [break] trencar, rompre.
- [shatter] esmicolar, capolar, trossejar, fer miques.
- [annihilate] destruir, anorrear, anihilar.
- [ball] picar fort, xutar violentament.
- [attack, opponent] esfondrar, esclafar, destruir.
- when they smashed the atom quan van desintegrar l'àtom.
- he smashed it against the wall ho va esclafar contra la paret.
- the waves threatened to smash the boat on the rocks les ones amenaçaven d'estavellar la barca contra les roques.
- I've smashed my watch he fet malbé el meu rellotge.
- we will smash this crime ring desfarem aquesta conxorxa.
- he smashed his fist into my face em va etzibar un cop de puny a la cara.
- the gang smashed the place up la banda va destrossar el local.
- he was all smashed up in the accident va quedar tot senyalat de l'accident, va quedar fet una desgràcia de l'accident. intransitive verb
- [break] trencar-se, rompre's.
- fer-se miques, esmicolar-se, capolar-se, trossejar-se.
- fer-se malbé, espatllar-se.
- [collide] xocar, col·lidir (against, into amb, contra), estavellar-se (against, into contra).
- Finance fer (fallida / bancarrota), arruïnar-se.