Pronúncia: blʌf
-
adjective
- [cliff, coast] escarpat.
- [person] brusc, excessivament franc, que no té pèls a la llengua. noun
- Geography cingle.
- penyal.
- bluf.
- to call someone's bluff Cards fer veure les cartes a algú que faroneja de tenir bon joc.
- (idem) figurative dir a algú que demostri si és capaç de fer el que diu. transitive verb
- fer un bluf a, intimidar amb amenaces que no es poden complir, enganyar. intransitive verb
- fer un bluf, enganyar.
- presumir, faronejar, fer el fatxenda.