■ zero

Etimologia: de l’it. zero, contracció de zèfero, del ll. zephўrus, amb què a Itàlia es disfressà l’àr. ṣifr ‘buit’, origen del mot xifra, que inicialment significà ‘zero’; de l’it. passà al fr., cast. angl. i cat
    masculí
  1. matemàtiques
    1. Nom de la xifra 0, numeral cardinal que designa l’absència d’unitats.
    2. Nombre ordinal que designa el punt inicial o origen.
    3. zero d’una funció Valor de la variable independent per al qual la funció s’anul·la.
  2. figuradament
    1. No res. La seva fortuna i les seves influències han estat reduïdes a zero.
    2. ésser un zero a l’esquerra No comptar per a res.
    1. física i metrologia Punt des del qual hom compta els graus o les divisions d’una escala.
    2. zero absolut termodinàmica Límit inferior de la temperatura que pot atènyer la matèria per absència total d’agitació tèrmica.
    3. fer el zero d’un aparell metrologia Corregir el sistema de lectura d’un aparell de mesura per tal que la indicació, en absència de magnitud a mesurar, coincideixi amb l’origen de l’escala.
    4. zero d’un aparell metrologia Indicació que dona un aparell de mesura abans de sotmetre’l a l’acció de la magnitud que hom vol mesurar.
  4. fisiologia Uns dels grups sanguinis del sistema AB0 (AB zero).
  5. marca zero lingüística Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.