■ xurma

Etimologia: de l’it. dial. ciurma, ll. vg. *clusma, contracció del gr. kéleusma ‘cant rítmic per a dirigir el moviment dels rems’, pròpiament ‘ordre’, der. de keleúō ‘ordenar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. història Gent de rem d’una galera, que comprenia generalment remers voluntaris, esclaus o forçats o galiots.
  2. Conjunt de gent baixa, vil.