■ xumar

Etimologia: d’origen onomatopeic i expressiu 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Beure a morro. Quan beguis aigua no xumis, que d’aquesta ampolla bevem tots.
    2. col·loquialment Mamar. Aquesta criatura, sempre la veig xumant.
    3. Beure vi. A aquell, li agrada molt de xumar.
  2. intransitiu dialectal Traspuar.