■ xuclar

Homòfon: xuclà
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *sūctŭlare, der. del ll. cl. sūgĕre, íd. 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Aplicar els llavis a una cosa de manera que l’aire exterior no pugui entrar a la boca i, llavors, fer una aspiració, especialment per treure’n el líquid o suc que conté. Xuclar un infant la mamella. Prendre una beguda xuclant-la amb una tija buida.
    2. xuclar amb la llet materna (un sentiment, una opinió, etc.) figuradament Adquirir-lo des de la infantesa.
  2. per extensió Extreure un animal la sang o un altre líquid d’un altre animal, d’una planta, etc. Xuclar un mosquit la sang d’algú, un tàvec la sang d’un bou.
  3. per analogia Atreure i engolir. El remolí d’aigua va xuclar un nedador.