■ xoc

Etimologia: de xocar; en el sentit patològic i emotiu, calc de l’angl. shock ‘cop’, i aquest, del fr. choc ‘xoc’, del mateix origen 1a font: c. 1800
    masculí
    1. Topada de dos cossos que s’encontren.
    2. figuradament Un xoc entre dos escamots enemics. Un xoc entre els manifestants i la policia. El xoc de dues opinions, de dues idees. El xoc de dues generacions.
    3. xoc elàstic física Interacció de dos cossos materials, la qual no altera llur estat intern, amb conservació de l’energia total i de la quantitat de moviment del sistema format pels dos cossos que interaccionen.
    4. xoc inelàstic física Interacció de dos cossos materials en què es produeix una alteració de l’estat intern d’algun dels cossos que interaccionen.
    1. patologia Situació clínica transitòria, de caràcter dinàmic i progressiu, en la qual, per l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del consum cardíac, la perfusió sanguínia dels teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu.
    2. tractament per xoc medicina Electroxoc.
    3. xoc de cúpula patologia Varietat de xoc de la punta del cor que es troba en la hipertròfia del ventricle esquerre.
    4. xoc emocional (o simplement xoc) psicologia Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció sobtada i relativament breu.