■ xiuxiuejar

Partició sil·làbica: xiu_xi_ue_jar
Etimologia: de xiu-xiu 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. intransitiu
    1. Parlar en veu molt baixa, com quan hom parla a l’orella d’algú. No volíem que ens sentissin i per això xiuxiuejàvem.
    2. Xiuxiuar.
  2. transitiu Dir (alguna cosa) xiuxiuejant. Li va xiuxiuejar un secret.